entrada 516 (any 2)

“El mon mai ha estat just, i aquells que promouen la justícia en el mon, moltes vegades no deixen de promoure la “seva” justícia, i acaben per tornar-lo encara més injust....” em va dir fa segles en Braddl davant una bona cervesa, ahir va ser un dia de comentaris, n’hi va haver d’estúpids com l’acte del hippy jazz o com nassos es digui, i com tots en reien la gràcia que feia, suposo que menys gràcia els hi faria que els hi passés a ells, i menys gràcia li faria al subjecte si li fessin a ell, perquè els segles m’han ensenyat que aquells que van fardant de sentit de l’humor són els que accepten pitjor les bromes, i més en aquestes bromes on hi ha un punt d’escarni que només ells poden fer, perquè tot i que siguin els “Deus bufons” de l’humor no deixen de ser Deus segons ells... i el mateix passa amb els periodistes, que es creuen amb la capacitat de parlar de tot i tothom però en canvi no accepten que es parli d’ells, ja que quan ells parlen, ho fan de la vida pública de qualsevol altre (i tothom sap, que si algú no vol que parlin d’ell, és que alguna cosa té a amagar), en canvi quan es parla d’ells el que s’està fent és un atac flagrant a la seva vida privada (i la vida privada tot i el sucosa que pugui ser, no es pot tocar...), com deia aquell: “No hi ha res pitjor que jugar a cartes amb algú que faci trampes i a més les hagi marcat, perquè podem tenir per segur que a part de que perdre ens considera subnormals...”, un altre dels comentaris va ser l’acte de fre sobre la flota “llibertat”... valents collons (de nom), al llarg dels anys he treballat amb multitud d’humans, i si m’he de quedar amb alguns entre els primers de la llista hi hauria els israelians, són uns tipus que ho tenen clar, saben que els actes mai acontenten a tothom, així que no cal valorar el resultat dels mateixos, i si que cal fer allò que es cregui necessari, un dels seus representants va fer unes declaracions que em van fer somriure, quan li van preguntar si sabien que havien atacat a civils i gent de pau el tipus va dir: “Nosaltres hem atacat a terroristes”, i quan l’altre tot indignat responia que hi havia escriptors, pacifistes i altres merdes el tipus responia: “Miri, molt possiblement ni ells saben que són terroristes...”, ara sortiran tots parlant de terrorisme d’estat i altres conceptes que si un es para i demana que li expliquin com a molt obté un “Fascista!” i que no li dirigeixin més la paraula, i les cosses són força més senzilles del que sembla, un estat sobirà té bloquejat un altre estat degut a que aquest no para de promoure atacs contra ell, i davant la impossibilitat d’aplicar la màxima de “Davant una amenaça el millor és eliminar l’amenaça...” màxima que els humans heu utilitzat sempre, bé, sempre que no hi hagi humans pel mig... alguns diran que pel fet que hi hagi humans, però la veritat és que així també us protegiu a vosaltres mateixos que no passareu mai per aquest sedàs, doncs bé, teniu el país bloquejat i us assabenteu que hi ha una flota que es dirigeix a trencar el vostre bloqueig, no responen a les vostres peticions de que parin i decidiu intervenir, l’objectiu es parar-los, i si no s’hi posen bé, doncs pitjor per ells, i c’est la vie... dit i fet, i ara els ecopijos que hi anaven estan demanant ajuda consular i que els repatriïn amb els vostres diners (perquè vosaltres pagareu els bitllets), i la resta de subnormals al carrer per defensar als pobres no sé que, mentre giren l’esquena als encara més pobres no se quantos que tenen a la cantonada de casa, perquè tothom sap que val la pena ajudar als desgraciats que viuen lluny més que no pas als que teniu al costat, no sigui que aquests s’hi acostumin i ho hagueu de fer constantment... que una mica queda bé, però massa acaba per cansar i avorrir, i a més si un després de l’esforç un no acaba per sortir a la tele ni veure mon, quin mal rotllo i quina tonteria, que un és progre però no idiota...