entrada 497 (any 2)

Viena té aquella decadència de les dones que han estat maques i s'han deixat utilitzar per tal de mantenir el seu estatus, de fet una de les ciutats més sobrevalorades del vell continent, i com no, una vella ciutat pel vell continent... n'hi ha que diuen que no deixa de ser un París en petit, i aquests són els que viuen del París de segles passats sense entendre que com tot en aquest mon un evoluciona o acaba per desaparèixer, Viena té la capacitat de descentrar-me, de fet si hi passejo unes hores de nit i tanco els ulls una estona, al obrir-los no tinc clar en quina època estic, hi he passat tantes vegades i en tants anys diferents i a més la ciutat té la tendència natural a negar l'evolució que perdo la noció del temps, amb tot i com tots els llocs té quelcom d'admirable: els cafès i la pastisseria, de fet d'una ciutat que va tenir la idea d'inventar els croissants (les úniques banyes acceptades pels marits, sinó mireu la cara de babaus quan la parenta els hi dóna un croissant tot dient “Té les teves banyes...”), doncs bé una ciutat amb aquesta inventiva alguna cosa bona tenia que tenir i és la seva màxima alhora de fer els cafès, per a ells un cafè compleix les 4c's, és a dir: cafè, conversa, companyia i cultura... no cal dir que aquesta ciutat com vella que és, també és classista de collons, és dels pocs llocs on una no balla un vals a no ser que en tingui nocions, i salvant les distàncies si aquesta és la vella dama d'Europa, la vella puta de Sudamèrica, la pàtria dels porteños comparteix amb ella que allí tampoc ningú hi balla un tango a no ser que també en tingui nocions, ciutats separades per kilòmetres i cultures, però que han esdevingut un reflex del que van ser un reflex que a més amb el temps es va apagant deixant mes obscurs que clars i donant fe d'allò que per molt que s'hagi estat un ha d'estar més que preparat per deixar de ser... avui ha estat dia de cafès, de cafès i 4c's, un bon cafè, una bona conversa, força cultura i companyia, si, ja sé que podria haver estat millor, però moltes vegades sense companyia manquen les altres c's, ara bé, si manca qualsevol de les altres c's la companyia és del tot prescindible, un cop a Viena en Frank em va dir: “Molt possiblement tots els homes tinguin el seu destí i el seu lloc, però personalment crec que hi ha forces destins i llocs que m'estalviaré de visitar...”, frase que em recorda a la que em deia l'Antonio mentre passejàvem per San Telmo: “Possiblemente no podemos escoger a las personas que se nos cruzan en nuestro camino y conocemos, ahora bien, seguro que uno puede escoger con quienes se queda y a quienes decide olvidar...”, dos frases que només es poden dir en ciutats com aquelles, ciutats en les que ser-hi ciutadà sembla donar dret a ningunejar a la resta dels mortals....