entrada 513 (any 2)

Ahir sopar, sopar obligat que va provocar bona part dels fets posteriors de la nit, però bé... anem pel sopar, sopar de professionals i a més i per evitar favoritismes els llocs en la taula sempre venen per un sorteig previ, així que mai saps al tontet que tindràs al costat, tot i que ahir la fortuna va fer que em caigués un psicòleg que no fa massa que participa en aquesta mena d’actes, el tipus com a bon psicòleg va saber mantenir les formes dient el que s’esperava que digués i evitant fer comentaris que el poguessin posicionar en alguna de les moltes alternatives que s’anaven comentant, com que em va semblar un tipus força intel•ligent a l’hora dels cafès li vaig fer una pregunta: “Què penses del SAP?”, ell em va mirar tot sorprès començant amb un “Veuràs no és la meva especialitat...”, tots els del voltant van començar a riure, i ell veient el panorama va renegar i apurant el cigar va continuar: “A veure, no és un trastorn reconegut, i de fet forces associacions el neguen...”, per a tots els solters o divorciats sense fills, el SAP és el nomenat “Síndrome d’Alienació Parental”, concepte creat per Richard A. Gardner i que les erices cabrejades han decidit negar de forma total i totalitària, amb perill de que qui ho defensi acabi en una illa deserta (que ja se’n poden riure els de supervivientes) i amb les inicials SAP tricotades a l’esquena amb punt de creu... ell va seguir “Ara bé, li podeu dir com vulgueu però negar que un divorci afecta als fills existents del matrimoni i que tothom directa o indirectament, o més ben dit, volent o no volent intenta influenciar-los, és com negar que demà sortirà el sol... i com a mostra li podeu preguntar al Joan” va dir assenyalant a un dels de la taula, qui va forçar una ganyota mentre aixecava la copa “Molt bé, molt bé, ja vec on queda el secret professional...”, va apurar la copa d’armagnac també coneguda com a “eau de vie de grappes” i en va demanar una altra... “Mireu, del cap de setmana alternatiu vaig passar a tenir-los quasi cada setmana a casa, d’aquesta manera sa mare s’estalviava que jo pogués quedar els caps de setmana amb la meva nova parella i ella podia follar amb qui volia en aquella casa que jo pago perquè hi siguin uns fills que estan en el meu cutre pis de lloguer..., i el bo del tema és que a més m’odien perquè es pensen que jo vaig deixar a la seva mare sense pensar en ells, i que totes les mancances que tenen provenen del fet que no dono cap diner a la seva mare, i jo ja passo de preguntar ni esbrinar en que se’ls gasta... i el divertit és que em van demanar de quedar-se tota la setmana amb mi i quan vaig parlar amb sa mare sabeu que va passar?, doncs que la tipa va denunciar que havia posat els fills en la seva contra, ja que jo els hi consentia allò que ella no i que a més, cada cap de setmana que passaven amb mi deixava sense efecte l’esforç que ella feia per educar-los, en poques paraules que els malcriava... i la molt... els hi va dir a ells que jo havia demanat de no veure’ls més, quan vaig voler deixar-ho clar i vam decidir que era un cas de SAP de calaix sabeu com va acabar el tema?, doncs que ara ja només els puc veure un cop al mes i gràcies, i que segons el jutge millor haguessin estat els diners a favor dels meus fills que no pas per inventar una teoria basada en una malaltia inexistent...”, “Voila!” va dir el psicòleg... “Com veieu si mai us passa no la utilitzeu, és millor callar i aguantar, que callar, aguantar i escoltar com li diuen ruc a un...”