entrada 504-2 (any 2)

Aquest matí quan m’he despertat tot anava bé fins que al girar-me he notat un alè directament a la meva cara, definitivament la regla no va ser cap problema, vaja almenys per a mi... barra lliure de sang i sense necessitat de trucar posteriorment al equip de neteja, i si, ja sé que no té el glamour de la mossegada vampírica però segurament ella ho va gaudir més, o no... bé, ja li ho preguntaré un altre dia, despertar al costat d’un/a desconegut/da sempre em porta a dos idees, la primera és que has confiat la teva vida a algú del que no saps quasi ben bé res, i la segona que tot el divertit té un final, i el mateix passa si et despertes a casa d’ella o en la teva, despertar en la d’ella sempre té un regust de triomf, de terra conquistada, en canvi despertar en la pròpia casa tot i la tranquil•litat aporta la sensació d’haver deixat profanar quelcom personal, ella ha obert els ulls tot fent com si es despertés intentant amagar el fet que ja portava una estona en el mon real, ha somrigut amb un “bon dia” i se m’ha costat, no he pogut evitar una rialla mentre li netejava el llavi, ella m’ha agafat la mà veient un polsim vermell en el meu dit “Però com?”, no he volgut recordar-li que per molta regla va decidir acabar amb una bona mamada sense deixar-me passar pel bany, però bé, crec que s’hauria de molestar més per un esperma aliè que no pas per una sang pròpia, tot i d’on hagi pogut sortir... suposo que hagués pogut repetir el d’ahir per la nit però ja no em venia massa de gust, diuen que hi ha plats que sorprenen per cansar posteriorment, jo sempre prefereixo quedar-me amb la sensació de la sorpresa més que no pas amb la de cansament, m’he aixecat del llit l’he vista com s’acariciava un dels dits “Sap el teu marit que et dediques a follar amb el primer que et riu les gràcies?”, “Saps qui sóc? Ens coneixem?”, no he pogut evitar tornar a somriure “El conec a ell...”, “Saps” ha començat a dir ella “No crec que ho entenguis, però necessito follar per sentir-me bé, viva...”, “Necessites follar per sentir-te desitjada i això és el que et fa sentir bé i viva...”, he sortit de l’habitació tot dient-li “Me’n vaig a la dutxa, crec que ara seria un bon moment perquè marxis...”, suposo que s’haurà sentit com el que és, però poc m’importa, quan un juga amb aquests jocs ha de tenir clares les normes, possiblement un gilipolles parlarà de mercenaris de l’amor o de vaixells perduts en la turmenta de la passió, paraules i lletres invertides per tal de donar explicació al senzill fet que ella necessitava que algú li demostrés que encara tenia opcions en el mercat de la vida i jo que tenia un xic de set, la necessària per voler donar un glop però no la suficient com per malbaratar una vida sencera.... no m’ha calgut entrar a la dutxa per escoltar com la porta es tancava...