La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 29 de maig del 2010

entrada 514 (any 2)

Ahir sortida de nit (com no), només entrar en el local i el Undo it ens va deixar sords, després d’arribar a la barra sortejant el mateix nombre d’ànimes necessitades que de sobrades i demanar la copa de sempre van mirar la pista perdent uns segons en el panorama que ens oferia, i va ser aleshores quan un dels allí presents creient que em feia no sé quin cony de favor es va acostar amb una noia, me la va presentar (sento no recordar el nom, o possiblement no ho sento gens ni mica), i es va fer fonedís, així que allí em vaig quedar amb la tipa aquella davant meu, veient que no tenia cap copa en la mà n’hi vaig demanar una, tenia tota la pinta de veure ginebra amb qualsevol merda, una vida com la seva no amb menys es podia identificar... amb aquell regust amarg i de pàtxuli que deixa anar la ginebra, diuen que només beuen ginebra aquells que ja ho han begut tot en la santaforma de gintònic o bé els fracassats, no cal que digui en quin grup queia aquella tipa, després d’aguantar un xic el silenci no vaig poder més que preguntar-li en que collons treballava, ella va deixar anar un “Administrativa, bé em dedico a import-export com a junior assistant...”, diuen que la merda de lloc de treball que un té moltes vegades és directament proporcional amb la quantitat de lletres que un hi posa per tal d’amagar el que realment es fa, i sinó mireu les poques lletres que té la paraula “jefe” i lo clar que queda, i sinó com diuen ara director general “DG” pels amics, que no “DJ” tot i que ambdós posen la música i la resta dels subnormals a ballar al so que toquen, ara era el torn de Kesha, que va animar a la tipa a fer preguntes força agosarades veient que la nit encara era jove... “Saps, m’havien dit que m’engegaries als pocs minuts, i ja veus portem una estona...”, vaig somriure el que ella va entendre com que li donava la raó i vaig notar com respirava un xic més alleugerida, possiblement no hauria de valorar com funciona una relació en funció del temps que uns s’aguanten, sinó més aviat pel temps que s’ho passen bé, però bé, que es pot esperar d’una humana, ara eren els Insane Clown Posse els que tenien els seus segons de glòria no podent evitar el somriure al imaginar la cara dels directius de Disney quan van descobrir que els havien fitxat indirectament... la tipa va tornar a mal interpretar el somriure i amb una franquesa que mereix elogi em va preguntar si volia fer la darrera copa en un lloc més tranquil “Algun lloc?”, “Havia pensat en casa meva, perquè aquí la música va a menys”, vaig tornar a somriure ella va imaginar-se que era per la seva oferta i no, era per les seves paraules, per mi la música havia anat a cada cop més, hi ha gent que no entén com unes senzilles paraules els hi poden marcar la nit i el que els hi resta de vida... vam sortir del local deixant les ànimes de la nit, aquelles que es moren per trobar el que busquen i que a canvi acaben per conformar-se amb el primer que enxampen, suposo que es més fàcil mirar-se al mirall i dir-se allò de: “Vaig trobar però no era el que buscava” que no pas dir-se: “Una altre nit en blanc...”

1 comentari:

maria ha dit...

De vegades també sabem escollir el cami fàcil...