entrada 499 (any 2)

Ahir tot passejant vaig assistir a una escena que no va poder més que arrancar-me un somriure, prop d’un parc on “faig veure” que treballo, hi havia uns brivalls tots asseguts a terra, quan m’hi vaig acostar em van mirar desconfiats però veient que no era més que un altre “vell” van seguir, de tots els asseguts es veu que n’hi havia quatre que estaven jugant a un d’aquests jocs de cartes, i el tema tot i ser surrealista tenia la seva gràcia, si no recordo malament la partida anava (a cada “,” canvi de jugador): ataco amb la meva espasa de bronze deixant caure la primera carta, rebutjo l’atac amb l’espasa d’acer de Cimmeria deixant caure una altra carta (a cada explicació carta damunt l’herba), defenso l’atac amb el meu escut de Grifo, contraataco amb un sortilegi d’enverinament, defenso amb una herba curatot i reboto el sortilegi, l’amplio amb una ombra del mal i el torno un sortilegi de foc, doncs jo crido al drac igni qui bloqueja l’atac de foc i fa una atac esbudellador, defenso l’atac amb la cuirassa d’Heracles i contra ataco amb l’arc de Sliman, bloquejo amb la cota de malla de Tarkish i utilitzo el sortilegi de nit atacant amb la destral definitiva... ais, després d’aquesta explicació els allí presents van quedar blancs, i qui havia dit les darreres paraules va somriure: “No teniu cap carta que ho pugui defensar d’això... i no vulgueu allargar l’inevitable...”, el tipus va recollir les cartes, de fet no havia guanyat res, senzillament havia demostrat que era millor estratega que els altres, i que voleu que us digui... veient aquells vailets jugant em va vindre al cap el Sr. Sabater (tots dempeus), qui oblidant la dita de “Sabater a les teves sabates” es va posar a fer no tan sols sabates sinó vestits, cases, i tot allò que ell creia que la gent necessitava i ara... “Zassss en toda la boca”, doncs bé, me’l vec en aquelles reunions europees jugant a cartes amb els altres.... el primer traient la carta de la crisis i els altres dient: jo abaixo el salaris dels treballadors, jo rebaixo les pensions, jo apujo les putes, jo trec ajuts socials, i el pobre Sabater sense cartes que jugar al que els companys li diuen: “No pateixis Xoselluis, que com que som bons et donem totes les cartes i ja pots tornar cap a casa a explicar-ho..., i els brots verds que vas dir que veies ja els podeu cuinar amb patates...”, i auuu, aquell que va dir que anàveu bé i que éreu el que no éreu però volíeu ser dient: “Todo lo hago por nuestro bien”, ole, ole, amb un parell de collons, i que voleu que us digui, molt possiblement el brivall d’ahir ho faria millor, almenys ell segur que no perdria la partida de cartes, ahhhhh i no puc deixar de comentar el que vaig veure ahir per la caixa tonta, brutal, senzillament brutal, amb la crisi que teniu i uns tipus ensenyant les seves cases (que eren de tot menys modestes en la majoria dels casos), i després un nou programa nomenat fillaputíssimes... o era “millonàries”... ostres no ho recordo, bé pel cas el mateix... on unes persones modestes i treballadores com poques ens ensenyàvem quan de dur és la seva vida, que voleu que us digui si després de les declaracions del Sabatero i de com va el tema, la gent s’empassa aquests programes sense dir ni “mu”, és que esteu més morts del que mai us podríeu imaginar... això, o que preferiu veure els vostre reflex en la vida dels altres a acceptar la vostra, que portaria a concloure que esteu morts i a més sou gilipolles...