entrada 487 (any 2)

Ahir va tocar sortir, i de fet ho vàrem fer tard ( i total per com va anar), fins aquell moment vaig estar tocant els blogs a una pobra coneguda, qui no va poder més que preguntar-me si realment m’agradaven les noies o tot era una pose d’homosexuá renegat... i clar un vampir mai diu mentides, de fet només per la diferència fisiològica i per allò que a pàrvuls t’ensenyen que els cilindres entren en els orificis, tinc una especial debilitat pel sexe femení, ja que a més tothom el titlla de sexe dèbil, i és clar, si al final van maldades un vol estar davant algú “dèbil”, que un és un vampir però no un vampir cullen (és a dir idiota de collons), doncs bé, ahir nit revival (això vol dir que vam anar a un local on la gent ballava cançons que no havien escoltat en saputa vida, o si ho havien fet eren tan petits quan ho van fer que ja ni se’n recorden), aquests locals tenen una dicotomia interessant per un costat fan recordar a molts que els bons temps ja han passat, i que ara es troben sols davant l’espadat de la resta de la seva existència, i per molts altres representa un intent de fer seu, allò que els hi ha explicat i que mai han viscut, i que molt possiblement mai visquin, hi estava donant tombs al tema quan la noia que tenia al costat i que m’havia donat ja un parell de cops el seu nom em va dir: “Jo visc el present, però si vols et puc explicar el meu passat...” bonica frase, a saber de quina merda novel•la l’havia treta, i total per viure el present sense reminiscències del passat crec que és força millor agafar un aparell de darrera generació que sempre porten incorporats les darreres novetats tecnològiques, però que voleu que us digui... un que és un vampir un xic romàntic i encara sap comptar amb àbac i de tant en tant li treu la pols al vic20 o al zx81, així que tot i que la noia renegava del seu passat (que segurament havia estat força més esplendorós que la seva merda de present), vaig decidir que tothom té dret a triar el seu futur, després d’una nit no més moguda del que hagués estat si ens haguéssim quedat a la pista de ball, ella va intentar buscar alguna excusa en el fet que portava ja un xic fora de mercat, i com sempre per un marit, dolent, alcohòlic, maltratador i bla, bla, bla, al que jo em preguntava, si la víctima decideix no ser-ho i no hi ha víctima tampoc hi ha maltratador, només hi ha algú qui viu la vida més tranquil•lament i un fill de puta sol i avorrit (però no seguiré per aquest caminet, que només em pot portar a un jardinet del que no me’n sortiré sense alguna punxada d’una rosa que de capulla ha passat a cabrona), i quan estava a punt de marxar la tipa m’ha dit “Saps, mai follo a qui estimo, l’estimar és massa important com per comprometre-ho amb el com es folla... ens tornarem a veure?”, vaig deixar anar un somriure tot pensant que la lectura pot ser una font de coneixement i de gilipollisme tot a parts iguals “Si quan vulguis, ja tens el meu telèfon...”, vaig sortir de la casa tot agraint no haver despertat la set, segur que un sol glop d’aquella sang i diarrea tota la setmana, la vaig escoltar mentre tancava la porta, molt possiblement el seu vell disc dur havia descobert que en cap moment li havia donat el meu número de telèfon, és el que tenen els aparells vells, no funcionen com un espera i a més són lents de reaccionar, i per això els tenim en museus, perquè la gent vegi i dubti de com es podia viure amb aquelles andròmines...
Per cert, entre altres van sonar:

Cançó 1
Cançó 2
Cançó 3
Cançó 4
Cançó 5
Cançó 6
Cançó 7
Cançó 8
Cançó 9
Cançó 10
Cançó 11
Cançó 12


There must be some way out of here," said the joker to the thief,
"There's too much confusion, I can't get no relief.
Businessmen, they drink my wine, plowmen dig my earth,
None of them along the line know what any of it is worth."

"No reason to get excited," the thief, he kindly spoke,
"There are many here among us who feel that life is but a joke.
But you and I, we've been through that, and this is not our fate,
So let us not talk falsely now, the hour is getting late."