entrada 486 (any 2)

Ahir em van convidar a un acte d’aquells on un pretès il•luminat que no illuminati, intenta convèncer que millorar la merdavida que porten alguns humans (per no dir tots), és possible tot passant per les seves sessions i posterior (o previ) compra dels seus llibres, eissss i poca conya que el tipus deia: “Possiblement no els hi funcioni a la primera, això vol dir que han de tornar a llegir el llibre per clarificar les idees o assistir a alguna d’aquestes sessions on els hi explicaré com interpretar-les amb molt de gust”, valents collons, i a més quan una de les seves idees és: “Si vols ser feliç no tens més que voler-ho”; ole, ole, doncs si aquesta frase és complicada i difícil d’entendre ja em direu... doncs res que ahir vaig passar una estoneta escoltant al subnormal mentre els tius bavejaven oralment i les tipes conyalment, i allí els pallassos rient cada cop que veien riure al veí no fos que quedessin com el que eren, un imbècils que necessiten que algú els hi digui com viure la seva vida perquè a ells els hi va gran, i per a més inri, un cop acabat l’acte vaig ser dels “afortunats” de conèixer al guru in person, vaig deixar passar la gent davant meu, tot esperant que el paio aquell se’n cansés i ens fessin fora sense tenir que dirigir-li ni una paraula, però res, que el tipus estava entossudit de saludar a tothom (es nota que estem en crisi i les vendes dels seus llibres no rutllaven com esperava), així que passada una estona em vaig trobar davant d’ell, em va mirar i va deixar escapar un somriure “Tu deus ser el que ha vingut obligat... saps en totes les sessions sempre hi ha algú que hi ve, i que s’avorreix força d’escoltar el que ell mateix es diu contínuament, però saps?, el problema és que la gent escolta a tothom menys a un mateix...”, no vaig poder més que contestar-li “Sap, és tot un Gaius Baltar vostè...”, ell va deixar escapar una rialla “I vostè que escolta?” “Només la pluja” “Bé, doncs agafi la seva arma i amagui el gat...”, tots els d’allí van quedar sorpresos i mirant-nos, suposo que avui algú dirà que hi va haver una connexió còsmicgalàctica entre dos subnormals ahir, però tot té una explicació força més senzilla, de fet com tot en aquesta existència, senzillament el sol surt, camina i acaba per caure, aleshores surt la lluna qui camina i acaba per caure, i així fins que algú se’n cansi, fotudament senzill i planer, i el que es faci entre viatge i viatge de la lluna o del sol, pertany a la decisió personal de cadascú, dels que decideixen viure un dia més, bé sigui per plaer, per necessitat, o senzillament per la por a morir, com em van dir fa segles “Qui té por a morir moltes vegades acaba per tenir por a viure, ja que la por a perdre aquesta vida fa que sigui incapaç de veure tot el que li ofereix...”, i avui al parar a la benzinera una de les tipes que cobren deia: “Has vist al diari que ahir va venir aquell escriptor que et vaig recomanar!, mira que em vaig quedar amb ganes d’anar a veure’l!”, veient-les allí m’he preguntat que de la frase: “Si vols ser feliç no tens més que voler-ho”, no han entès...