La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

diumenge, 26 de juliol del 2009

entrada 222 (any 2)

Ahir estava sopant, de fet ahir va ser un dia un xic especial, doncs bé durant el sopar i després d'algunes ampolles i copes, es va encetar un tema de conversa força interessant, després del tiberi es van anar fent grups, i en el meu on hi havia força confiança va sortir el següent tema: tots coneixíem una parella que han decidit anar a buscar un fill o més ven dit generar-lo... i resulta que el destí que acostuma a ser un bon fill de puta havia decidit que el mascle ho fos només de nom, aleshores va sortir el tema de si aquella parella podrien acceptar la donació d'esperma, d'algun familiar i/o amic que els hi fes assolir els seus desitjos, i aleshores es va iniciar un debat força graciós, les noies van arrufar un xic el nas davant aquesta idea, i els nois òbviament estaven disposats, mentre no els toqués a ells, però en resum sembla clar que tots acceptaven que en cas de problemes una familiar o una amiga oferís un ovul a la noia per tal de fertilitzar-lo amb l'esperma de la seva parella, ara bé a la inversa el tema ja era més pelut, semblava clar que no era de gust per ningú que l'esperma que no fos el del mascle de la parella fertilitzés l'ovul... suposo que hi deu haver una explicació genètica a aquest fet en el sentit de la necessitat masculina de perpetuar-se, el que ja no m'anava massa era que les dones també ho veiessin així, ja que per elles l'important és perpetuar l'espècie sense importar massa el donant... el que em va portar a pensar que com sempre elles pensaven, tenien opinió i deien el que s'esperava que diguessin mirant-se i deixant-se anar somriures entre elles de com estaven ensabonant al grup de mascles sota els efectes del deu Baco, jo mirant el percal no vaig poder més que somriure al pensar encara una tercera opció, en aquest cas es podria demanar l'esperma de diferents familiars i amics i fertilitzar-se sense dir amb quin d'ells (fins i tot podria ser d'un anònim), no veieu com aniria el dia del naixement!! la curiositat natural de veure el nadó, ampliada per la morbositat humana de mirar de descobrir qui és el pare, que si el nas, que si els ulls, que si la barbeta, bé i si una ho sap gestionar correctament podria oferir al seu/va fill/a un grapadet de padrins que sempre estaran disposats a ajudar al seu descendent (perquè els homes són tan idiotes que tots creuran que ha estat amb el seu esperma, vaja amb quin altre sinó...), com veieu el sopar va ser força interessant, després d'aquesta conversa van anar passant forces altres coses, que si me'n recordo les aniré explicant....

1 comentari:

Nets de Junh ha dit...

I l'adopció?...no és millor rescatar que engendra el que la natura no vol?...la natura és molt sàvia i a vegades anar contra-natura té efectes secundaris.
Un fill té l'estimes no nomes per haver-lo parit sinó per el dia a dia.
I ostia! hi ha molts pares que intentan que els seus fills siguin una continuïtat d'ells mateixos impedint que aquests es formin per si sols...a més d'un se li hauria de "tallar" la llet i alguna tancar el "bric"