entrada 214-2 (any 2)

Bé ja quasi és hora de plegar, amb tot avui he fet un cafè que ha estat força interessant, estava amb un company que es guanya la vida fent discursets a caps buits i venent fum, i el millor de tot és que li paguen per fer aquest acte, però que hi farem... la gent és lliure de gastar-se els diners amb el que més els hi estimuli (i jo en tinc al cap forces més, que no pas estar escoltant les ruqueries del meu amic), bé, doncs sembla que ara s’ha tornat a posar de moda el concepte de les 3e’s i després d’estar escoltant-lo una estona (crec que he estat la seva cobaia per aquesta tarda), ha conclòs: les 3e’s impliquen tres accions per a tota activitat la primera és l’economicitat, per fer qualsevol acció, aquesta ha d’utilitzar el mínim de recursos, la segona e correspon a l’eficàcia, un cop es fa quelcom aquest quelcom s’ha de fer bé i obtenir els resultat esperat i finalment queda l’eficiència, que no és més que obtenir l’eficàcia amb economicitat (crec que entre cafè i cafè el tema anava per aquí), deixant volar un xic la imaginació se m’ha escapat un somriure al veure que els vampirs som l’hòstia de les 3e’s, primer apliquem el principi de l’economicitat, ja que no ens alimentem en excés ni de forma irracional, som eficaços en el sentit que un cop iniciem el procés sempre l’acabem correctament, i finalment també som eficients, ja que utilitzem el mínim número d’humans per viure el màxim de temps, vaja que el que serà la nova teoria dels gurus del segle XXI els vampirs ja fa segles que la realitzem, estava a punt de dir quelcom sobre tota aquella masturbatòria verbal, quan un altre acte ha cridat la meva atenció... un noi estava parlant amb una de les cambreres i li deia que carregués l’import de la seva consumició a la seva tarja de resident, es veu que el noi ja havia exhaurit el crèdit inicial de l’hotel i la tarja no passava, la noia li demanava el nom i ell ha contestat Oscar Rey (em fa gràcia aquest nom tot i ser inventat... o no...), ella ha vist que era client de l’hotel, però res a fer, aleshores ell li demana si li pot carregar a l’habitació del seu pare, i ella li demana el nom “Jorge” respon el noi, al que la noia pregunta “i de cognom?” brutal!, senzillament brutal, el noi l’ha mirada i amb un somriure dissimulat ha dit “Rey, Jorge Rey”, aleshores ella ha caigut en la tonteria de la seva pregunta, òbviament no sé a qui ha carregat l’import al final, igual el meu amic es troba un càrrec a la seva habitació per una consumició que no sap d’on ha sortit, però com a noi educat (i alcohòlic) acabarà per pagar-la sense preguntar res... la noia ha aixecat la mirada que s’ha creuat amb la meva “Desitja res?” m’ha preguntat “No, gràcies per ara res...” he respòs educadament “Miri que tenim una oferta en dolços i pastissos”, “Potser més tard...” li he tornat a respondre amb un somriure més franc, i pensant que molt possiblement aquesta nit si que em mengi algun pastís dolç amb tendències a preguntes tontes, sent econòmic, eficaç i eficient...