entrada 201 (any 2)

Possiblement és que sóc un Peter Pan i que em costa d’entendre les coses, o que passo per ser un homínid prehistòric com deia el de l’anunci, tot i que pensant-ho bé, tot sou homínids i tots sereu prehistòrics en algun moment temporal... estava llegint el diari i he quedat acollonit d’una declaració, suposo que es pot atribuir a l’edat de la persona que ho deia o algun estat mental provocat per la manca de medicació o qualsevol altra falta afectiva, aquesta persona deia que entre altres causes el problema del maltractament femení es devia a que moltes dones resten presoneres del salari de les seves parelles per poder viure, suposo que si algú vol cercar una interpretació benigna del comentari podrà fer-ho i dir moltes coses al respecte, però una lectura del que diu i no pas del que es voldria dir, ho deixa clar, la solució per evitar el mal tractament femení passa per reinstaurar l’esclavitud, separem els homes mal tractadors de les seves parelles, els marquem a ferro roent i els fem treballar fins l’extenuació, el sou el passem intacte a les seves senyores que segurament aprendran formes d’invertir-lo i gaudir-lo, i ells mentres tant els tanquem i els amaguem de la societat, ja sé sap que allò que no es veu no existeix... i el bo del tema, és que dient aquest comentari en veu alta, les erices cabrejades que compartien taula amb mi no van protestar, només alguns somriures poc amagats i altres somriures enigmàtics, suposadament de les que intentaven trobar una cobertura legal per una acció com aquesta. Perdoneu-me si la meva ex naturalesa vampírica (que espero recuperar aviat) fa que no m’empassi segons que... i no és que estigui d’acord amb l’abús de les persones per part d’altres, crec que tothom hauria de tenir la capacitat de decidir si vol o no que abusin d’ell, malauradament aquesta capacitat queda anul•lada molts cops per la incapacitat mental dels individus, i aquí si que la culpa no és més que del propi individu ja que no hi ha res com acomodar-se a una situació i creure que tot pot canviar menys aquesta situació, i el trist no és precisament que finalment canvií, el trist és que un es cregui amb autoritat suficient com per evitar unilateralment el canvi, crec que si algú és suficientment covard com per no afrontar un canvi ha d’acceptar tot el que li pugui venir, possiblement sigui un pensament dur i poc políticament correcte, però els vampirs acostumem a ser força sincers i gens políticament correctes, entre altres coses perquè no creiem en la política, ja que aquesta no és més que la ciència que regeix l’ordenament de les ciutats i normalment s’espera que en benefici dels ciutadans, i nosaltres restem fora de la ciutat i dels ciutadans... Fa segles en el Japó vaig conèixer un gran guerrer, que entrenava dia rere dia, un dia vaig atrevir-me a preguntar perquè ho feia, i la resposta va ser directa i brutal: No volia carregar de mal karma a aquell qui el matés, ja que si el mataven ell tenia tanta culpa de deixar-se matar com el que l’intentava matar, així doncs, ell creia que per evitar carregar amb la desgràcia de l’acte a un tercer preferia carregar-hi ell. Suposo que ara hi haurà algun somriure dibuixat en els llavis de qualsevol lector, trobant una interpretació occidental a un pensament oriental, no espero que ho entengueu finalment no deixeu de ser res més que humans...