entrada 203 (any 2)

Aquest cap de setmana ha estat força agradable, de fet he aprofitat per fer una prova empírica, tancat a casa i fent feina que tenia endarrerida, extirpant com deia en Sherlock aquells records que només ens ocupen espai i que no ens ofereixen res d’interessant, tal com ell pensava la ment no és il•limitada i de tan en tan val la pena fer una neteja de tot allò que hem anat adquirint i que no ens aporta cap benefici instantani (vaja un reset), val la pena ficar-ho en caixes i deixar-ho degudament ordenat, un cap de setmana de turmentes, ideals per sortit a passejar i acabar xop tot i conèixer que cap regal diví podrà mai netejar tots els pecats... i amb tot, he quedat sorprès de nou de la naturalesa humana, primer i de forma més banal pel fet que es celebrava un concurs de músics independents (de fet sempre m’ha agradat aquesta etiqueta ja que vesteix força, tot i que crec que la majoria no té clar el que vol dir el terme “independent” i l’associa a músics que mal viuen de les seves composicions, que són xaxi pirulis i increïblement originals...), amb tot a aquestes alçades ningú em podrà negar que Moby i/o Muse són força independents i lluny dels clixés del que he vist avui, creadors musicals que feien de la imatge esperpèntica i pseudocòpia del que ja hi ha marca d’originalitat, suposo que la música és com tot, molts són els que opten i pocs els escollits... ara si voleu perdre una estona escoltant música us recomano la BSO de Watchmen, senzillament brutal, si, sé que el Corgan té un “ego” de l’alçada de l’Everest i que ha fet veritables bogeries però la genialitat del mateix no crec que se li pugui negar, us he posat els links de les cançons i espero que en gaudiu almenys tan com jo. Una altra notícia que he vist, ha estat que retorna el president d’Hondures, suposo que deu creure que pot demanar a la gent morir per la seva reinstitució, i aquí neix una de les perversions del tema, un governant hauria de morir pel seu poble i no esperar que seu poble mori per ell, a la fi el poble l’ha triat i no pas ell ha triat al poble, com sempre l’V està a segles llum en aquests temes, i més en cara quan aquest personatge ha estat governant d’esquenes a bona part d’aquells que el varen votar, l’individu ha aplicat bé la màxima de que el seu poder és la gent i que la gent malauradament té un preu, i lligat a això el tercer tema, realment brutal, vaja més que brutal flipant que flipes, un viatge de lsd sense la lucy, sense l’sky i sense el diamonds (que són el millor amic de les dones), ull que no té pèrdua tot i que igual no faig exactament iguals les preguntes... en un concurs preguntaven a una senyora (per dir-li d’alguna manera) “Et vas casar amb el teu marit perquè creies que era més ric del que és?” i la tipa diu “Si”, li pregunten de nou “Consideres al teu marit sexualment actiu? (vaja si és capaç de fer-la somriure vertical i horitzontalment)” i la dona diu “No”, les preguntes segueixen “Lamentes haver enganyat al teu marit?” i la tipa diu “No”, i continua el tema “Has tingut els fills amb el teu marit per tal d’evitar que et deixi?” i la tia contesta “Si”, i no es para aquí “Pots afirmar que tots els fills son d’ell?” i la resposta “No” i ja per acabar... “Et molestaria que ell es morís mentre poguessis recuperar la teva situació econòmica” la resposta com ja us la podeu pensar “No”, brutal, bruuuuuuuuuuuuuutal, amb totes les lletres i el paio allí davant escoltant el que deia la senyora amb els seus fills (o no) però vaja que l’amor tot ho pot, i després es queixen de segons que... però el millor de tot va ser un comentari que em van fer “Pobre dona!, el que ha tingut de passar, i el seu marit segurament que és un cabró violador ja que les relacions amb ell segur que no han estat consentides per part d’ella!” vaig lamentar no tenir recuperada encara la naturalesa vampírica i pegar-me un soparet... espero que creïn aviat el Persocoms.... com deia algú “The beginning is the end is the beginning”