entrada 212 (any 2)

Ahir estava passejant, quan vaig veure un parc d’aquells per a neotarzans quasi que neonats, i no vaig poder més que somriure al veure la cara dels nens que intentaven fer el màxim número d’animalades amb el mínim temps possible, recordant les imatges de l’humor groc la meva ment va viatjar forces anys enrere, a aquelles tardes quan parlava amb en Hsueng Shi un dels encarregats de seleccionar i formar la guàrdia privada de l’emperador, sempre em deia el mateix, “Com en totes les coses l’equilibri és necessari, i sobretot en dos atributs bàsics, l’aptitud i l’actitud...” l’aptitud pertany més a l’univers innat i correspondria a aquelles capacitats naturals que tenim per desenvolupar les tasques de forma eficient, i en canvi l’actitud entra de ple dins del mon mental i personal, i correspon a aquelles motivacions o forma que tenim (sempre emocional) d’enfrontrar-nos a les cosses, arribats a aquest punt sempre recordo la història de Plató i el cavall blanc i el negre (que podeu trobar a Internet) amb tot i si no en teniu ganes us la podré comentar en posts futurs, doncs bé, el bo d’en Hsueng sempre em deia que era necessari la combinació exacte d’ambdós elements, ja que l’un sense l’altre no implicava més que un desequilibri propiciatori de grans desastres, sempre deia “L’aptitud sense actitud provoca que l’home sigui complaent i es centri en ell mateix creient que podrà sortir-se’n de totes les situacions, el que portarà a la perdició a tots aquells que els segueixin que cauran sota la supèrbia de l’home, ja que aquest oblidarà o neganrà que sempre hi haurà situacions que a part d’aptituds demanden d’actituds per superar-les, en canvi un home amb només actituds és un perill ja que arrossegarà a als altres a una fi terrible, ja que l’actitud només somriu amb èxits inicialment, i a cada situació més complexa ofereix menys possibilitats de sortida, portant necessàriament a la necessitat de tenir aptituds per a aconseguir certes fites... es com mantenir un pollet viu entre les nostres mans, no el podem apretar massa per no matar-lo i tampoc el podem deixar massa lliure ja que o bé se’ns pot caure o bé morirà de fred”, a més la gràcia del tema, és que per molt que es digui, aquestes dos qualitats no són alterables... es poden perfeccionar i dissimular les seves carències amb un entrenament constant i correcte, però finalment i en cassos extrems el que es valora són aquells que de forma instintiva les demostren. Doncs bé, ahir amb la distància temporal i espaial, vaig veure com un grupet de nens jugaven, demostrant qui tenia aptituds i qui tenia actituds, i qui malauradament no tenia ni una cosa ni l’altre, qui molt possiblement per cobrir aquesta mancança aprendrien a parlar bé i a enganyar als altres, però aquesta és una altra qualitat que avui no toca... Així doncs, ja ho sabeu, si mai us avorriu podeu anar analitzant a tots aquells que us envolten, per classificar-los entre els que tenen aptituds, actituds i els que simplement menteixen...