entrada 210 (any 2)

No és rendició és acceptació (de fet la paraula de moda és acord), al llarg dels segles la humanitat ha anat creant paraules per donar significat a accions força simples i ja tipificades, semblaria ser que creant noves paraules podem respirar tranquils fins que el gran general de la gent endevina la juguesca, i aleshores ja haurem tingut temps suficient per crear una nova paraula i tenir entretinguts a la xicalla una temporadeta més, el problema es troba en el fet de seguir el joc als creadors de paraules i no saltar directament del que ens diuen per analitzar nosaltres mateixos el que hi ha realment darrera les paraules, deixant que els encantadors de serps parlin i deixin bocabadats a tots aquells carallots que no tenen res millor a fer o dir, aquest cap de setmana he assistit a una d’aquestes juguesques, de fet ja feia temps que es veia venir, però la materialització ha estat durant aquests dies, quan ( i atenció que té delicte el tema...) s’accepta un acord que no entrarà plenament en vigor fins d’aquí uns anys, que haurà de pagar els que molt possiblement no seran els que l’han signat en l’actualitat i que ha de permetre que fins aquell dia els signataris (en teoria la part beneficiada) diguin amen a totes les decisions que prengui l’altra part en l’actualitat, vaja una juguesca de primera, en el fons suposo que cap de les parts va tenir una intenció clara de plantar-se. El que he dit, no obtenir el que es desitja o planteja inicialment, i més si es creu que és el que correspon, sempre serà una rebaixa i per simplicitat una derrota, possiblement els animals polítics parlaran de “educació política orientada al bé comú sota la premissa de l’intercanvi de propostes i l’acceptació de la negociació com a eina per a renunciar i obtenir així un benefici major...”, no sé, possiblement sigui un vampir curtet, però a mi la idea de renunciar i obtenir un benefici sempre m’ha semblat un xic contradictòria. I el fet encara és més punyent quan un es para a pensar que si es tenia la força moral per entrar en la negociació, no entenc cap negociació sense força moral darrera, l’acceptació del que no era el que volíem, tot i que pugui ser acceptable (aquí hi ha força a opinar), no ens hauria de satisfer, i no hauria de ser motiu de joia i festes orgàsmiques de declaracions només per justificar el bé que s’ha fet, i és aquí quan un descobreix que tot no forma d’un guió llargament escrit i negociat amb l’únic sentit de no molestar a uns i de donar una sortida honrosa als altres. Bé i si voleu una altra perla, la de la Ministra de Sanitat... “Com que ens trobem en estat de pandèmia, l’estat demana als ciutadans que facin vida normal, i a partir d’ara només s’assignarà la medicació (retrovirals) a certs casos, la resta de la gent li tocarà passar la malaltia de la millor manera possible (recomanació de tancar-se a casa i no tocar massa el que no sona)” definitivament aquest cap de setmana ha estat força instructiu per veure la veritable naturalesa humana...