La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 20 de juliol del 2009

entrada 216 (any 2)

Avui vaig un xic tard, però aquest cap de setmana m'han trencat la rutina, ahir al migdia trucada, es requerien dels meus serveis a Barcelona, semblava que un empresari havia tingut una crisi de confiança amb alguns dels seus treballadors, crec que ja ho he dit algunes vegades, però la meva feina consisteix precisament en això... solucionar problemes, així que després de rebre l'encàrrec i acceptar-lo vaig baixar a Barcelona, òbviament no donaré noms ni situacions, a l'empresa com estava fixat només hi havia el gerent, és va presentar jo no, no cal donar noms ja que no tenen la més mínima importància, i dins de la feina no eren necessaris, al llarg dels segles he descobert que el temps i la confiança torna als humans cada cop més estúpids, els treballadors portaven temps dins de l'empresa així que segurament el seu grau d'estupidesa i confiança en els seus actes rosaria nivells extrems, òbviament els seus ordinadors tenien mots de pas, però no a nivell de bios, “Algun problema?” em va preguntar el gerent mirant la pantalla “Em pot portar un cafè llarg i deixar-me sol?” a partir d'aquell moment anava a cometre algunes interpretacions parcials de certes normes i no volia masses testimonis, per molt que hi hagi un mot de pas per arrancar el sistema operatiu, un sempre pot treure el disc dur i punxar-lo, després de fer-ho una sèrie de programes em van donar tota la informació que necessitava: el registre de mots de pass utilitzats tant en l'ordinador com en navegacions per Internet, vaig descarregar els arxius generats pels keylogger possiblement si mai mireu el que implica això us pensareu seriosament allò que feu amb l'ordinador, programa que havia estat instal·lat feia ja un temps, després un programa va recuperar tots els arxius esborrats, si algú de vosaltres es pensa que esborrant un arxiu aquest desapareix està força equivocat, fins i tot segons el formateig que un realitzi les dades es poden retrobar i recuperar, l'anàlisi de les dades va ser ràpid, de fet si jo hagués estat el gerent de l'empresa els hagués fotut a tots al carrer hi havia més espai ocupat per fotos de les vacances, dels nens, i altres, així com arxius descarregats de procedència dubtosa que no pas espai ocupat per arxius directament relacionats amb la feina que desenvolupaven.
Un es pregunta de què serveixen els sistemes de seguretat de milers d'euros quan un imbècil pot obrir qualsevol arxiu procedent d'un amic sense cap mena de seguretat ni de l'arxiu, ni que provingui del seu propi amic, òbviament també vaig descobrir navegacions i més navegacions, tantes hores de navegació que es podria donar el títol de patró de vaixell a qualsevol d'aquells, amb tot hi havia una sospita dels arxius que havien estat manipulats, fent una cerca per nom em va aparèixer l'afortunat, segurament aquest dilluns rebrà un avís del departament de recursos humans, i que consti que vaig oferir els meus serveis per solucionar el problema, el gerent em va mirar somrient tot i que li va durar poc al entendre cada una de les meves paraules, suposo que ja li havien advertit, jo dono solucions, res d'interpretacions sota normes de comportament ètiques o morals, jo dono solucions senzilles i bàsiques per a problemes, el gerent es va disculpar dient que ja se n'encarregaven ells del tema, res a dir, jo cobraria igual, així doncs li farien arribar a l'interessat una carta i un bon xec, i si preguntava li dirien que havien perdut la confiança en ell, màgicament el LP van venir a la meva memòria...

“I put my trust in you
Pushed as far as I can go
And for all this
There's only one thing you should know...”

Total un fotut dissabte, odio baixar a Barcelona de tarda i pujar de matinada, em toca aguantar el pitjor del dia i perdre'm el millor de la nit, al sortir el gerent em va oferir un sobre que vaig rebutjar, no era el pacte, ell pagaria a algú que a la seva vegada pagaria a algú altre i aquest em donaria en efectiu la quantitat quan jo cregués necessari, era el procés, els de la meva professió acostumem a ser paranoics, possiblement és una deformació professional, però si un sistema funciona no val la pena canviar-lo. A més, a part del que cobraria havia obtingut informació suficient per generar algunes personalitats si m'eren necessàries, ja que aquells angelets havien deixat tota la seva vida en els seus ordinadors, i un mai sap quan necessitarà passar per un treballador gris d'una empresa grisa de Barcelona. “Bé ha estat un plaer” em va dir el gerent “I no ha durat massa” va dir mirant el seu rellotge, el seu mòbil va sonar vaig escoltar la conversació, ell va penjar “Era la meva filla, que torna de festa i veient el meu cotxe abaix m'ha preguntat si la puc portar a casa, el convidaria a sopar però a aquestes hores...” “No pateixi” li vaig dir, el vaig deixar tancant els ordinadors i les oficines, vaig somriure al sortir al carrer, havia estat ell qui s'havia ofert a convidar-me a sopar, i diuen que la dieta mediterrània és de les més saludables, davant meu la vaig veure tot un exemplar mediterrani i definitivament força saludable, possiblement no hauria anat tan malament el baixar a Barcelona, com algú va dir “Els monstres i els fantasmes existeixen, vivint dins nostres i algunes vegades són els que guanyen...”