entrada 211 (any 2)

Ahir llegint vaig arribar a la conclusió que darrerament hi ha molta pose i poca cosa més, he llegit forces articles que ataquen i intenten tombar-ho tot, menys a un mateix, suposo suposo que el motiu serà que els humans teniu la tendència natural a considerar-vos perfectes i la resta del mon una merda, bé... res a dir sobre aquest punt, per a gustos els colors.... Fa anys, estava en un país on els estudiants van decidir protagonitzar una revolta, òbviament el resultat us el podeu esperar, el xoc de caps contra porres acostuma a tenir sempre un guanyador, les idees són menys consistents que els bastons (almenys en un contacte directe), tot i que després en V ens diria “Em volíeu matar? Sota aquesta capa no hi ha carn ni ossos que matar. Només hi ha una idea. Les idees són a prova de bales”, així doncs després de l’efecte d’algunes copes i encisat pels ulls verds d’una “revolucionària”, els hi vaig oferir un pacte, advertint que qui pacta amb el diable acaba tard o d’hora per cremar en l’infern, el van escoltar, i finalment el van desestimar, perquè? Fàcil... no volien guanyar, o almenys intentar-ho, no volien posar tota la carn al foc, volien protestar i córrer, volien poder explicar que havien lluitat contra el sistema, això si, sense cap ganes de guanyar-lo, vaig aixecar-me i vaig deixar el bar, desitjant que els enganxessin i els hi fessin veure que en les guerres no hi ha mitges tintes, però suposo que cada societat té allò que es mereix, i no sempre hi ha el bo de l’V per salvar-les. Suposo que tothom és lliure de parlar però els mots moltes vegades no són més que la prostitució de la voluntat, paraules plenes de contingut que finalment no volen dir res, crítiques a tot i a tots quan un és incapaç de diferenciar-se el mínim del criticat, i de fet al final tots fareu cap a un forat... Algú em va dir una vegada “la idea principal consisteix en que tot individu té dret a ser un individu, i com a tal té el dret i el deure a oposar resistència al conformisme”, així doncs no vec diferència entre els salvadors del mon i els que s’han de salvar com en aquella taverna no tothom està preparat per a segons quines solucions, i de fet els segles m’han cansat d’escoltar tonteries diverses, dites per pretesos savis sobre preteses veritats universals, bé sigui solcant els cels d’Europa a bord d’un Fokker Dr I (i no vermell, això ho deixo pel bo del Manfred von Richtofen), o bé navegant cap a la Polinèsia amb els de la Kon-tiki, he descobert que la veritat és individual per a cadascú no hi ha veritats generals, sou individus per molt que ho vulgueu negar i us faciliti la vida el fet de submergir-vos en el mar social, un sempre acaba per necessitar aire i sortir de tant en tant a agafar una cop d’aire i aleshores és quan veu l’homogeni i trist del mar on s’està, com deia la Mafalda “una sopa caliente con hombres como fideos...” i si us he de ser sincer, per a pose prefereixo la de Loquillo, que almenys imposa (i jo també prefereixo les noies elegants i maques amb Chanel, cocaïna i Don Perignon)...