La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dijous, 30 de juliol del 2009

entrada 226 (any 2)

Ahir em van cardar una bronca d’aquelles que fan història, no entenc la forma humana d’entendre les coses, crec que sóc un vampir força sincer i directe i si no parlo amb algú podeu tenir per segur que és simplement que ja no m’interessa parlar amb aquest algú que passarà aviat a ser un ningú, doncs bé els humans teniu la tendència a creure que si està bé que vosaltres trieu amb qui parlar ja no està tan bé que altres triïn si volen o no parlar amb vosaltres, i que la coneixença (que ni tan sols amistat) porta a una obligació perpètua d’escoltar-vos i recolzar-vos amb les vostres manies i tonteries, doncs que voleu que us digui, jo intento només parlar amb aquelles persones amb qui crec que estaré a gust, tot i que la conversa no sigui res de l’altre mon, he aprés que moltes vegades l’important no és el que es diu sinó simplement dir-ho, d’aquesta manera un s’estalvia la visita de fantasmes del passat, tot i que mirant-ho fredament sempre ha estat divertit que algú de qui no sabia res fa temps es prengui la llicència de saludar-te sense recordar el motiu del nostre silenci, tot un atreviment o que es moria d’avorriment i necessitat, bé sempre he lloat l’atreviment, i cobrir algunes necessitats tampoc se’m dóna malament, i si parlem d’avorriment diuen que soc força divertit (suposo que pels segles d’experiència que he anat sumant), amb tot un cop passada l’entrada i després de la conversa inicial recordo el motiu del silenci... no tothom està fet per a tothom, la realitat és cruel, cruel fins a extrems impensables, ja que ella per simple definició no entén de regles ni escales humanes, la realitat és com és, i moltes vegades ens interessem per aquells qui no tenen el més mínim interès en nosaltres, i que si no fos per l’educació que han rebut i el que diran ni tan sols ens haguessin dirigit la paraula, això afegit a la creença que alguna cosa podran treure si es mantenen al nostre voltant, “amics interessats” crec que se’n diuen d’aquests, sobre tot això ja ho deia el bo d’en Cyrano, no tenia masses amics i desplaure li plauria, ummmmm textualment “Desplaure em plau....”, i poder viure sense la llosa d’una educació o d’unes costums ens torna lliures i alhora desvalguts, però com deia ell, no importa el lluny que es vagi, el que importa es arribar-hi pel propi esforç...

LE BRET
Mais où te mènera la façon dont tu vis ?
Quel système est le tien ?

CYRANO
J’errais dans un méandre ;
J’avais trop de partis, trop compliqués, à prendre ;
J’ai pris...

LE BRET
Lequel ?

CYRANO
Mais le plus simple, de beaucoup.
J’ai décidé d’être admirable, en tout, pour tout !

Brutal, senzillament brutal i dur, perquè per tal d’aconseguir-ho un ha de renunciar a moltes comoditats i facilitats, la societat premia als grisos i als que encaixen en ella, castigant a tots el que surten dels seus límits i eliminant sense miraments a tots aquells que són un perill per a ella, vaja no massa diferent al que feu els humans, premieu, castigueu o elimineu...