entrada 225 (any 2)

Es va despertar, de fet es va estranyar de fer-ho a aquelles hores i no va poder evitar deixar escapar un somriure, la seva paranoia l'havia salvat forces vegades, i ell suposava que li podia permetre el fet que li jugués alguna que altra mala passada, va tancar els ulls però de nou alguna cosa els hi fa fer tornar a obrir-los, la seva racionalitat li deia que res del que ni tan sols podia imaginar era cert estava sol en una habitació, de la resta d'habitacions i en forma de creu, dues habitacions al costat la de davant, la de sota i la d'amunt estaven ocupades per persones afins a la seva causa, no s'havia deixat res a l'atzar i per si fos poc ell mateix havia instal·lat sistemes de seguretat, mai es pecava de suficient seguretat, va obligar-se a tancar els ulls pensant en el fàcil que havia estat de trobar i vigilar al seu objectiu, a vegades creia que la condició de vampir s'havia pervertit al llarg del temps a l'igual que la condició humana, havia llegit i li havien dit que segles enrere era totalment impensable fer ni tan sols una part de la feina que estaven realitzant, possiblement ells s'havien confiat i en canvi els de la seva condició havien aprés a fer millor la seva feina, de nou va sentir un xiuxiueig en les seves orelles com si algú li estigués advertint, a poc a poc, va allargar la ma cap a la tauleta de nit... “Busques això?” va escoltar des d'algun punt de l'habitació, la seva arma va caure just davant seu “Una bona feina si senyor, creia que ja no sortíeu del vostre forat, i que en cas de fer-ho mai us aventuràveu a passar-hi la nit fora, has pecat de supèrbia, i la resposta a la pregunta és que ningú, ningú vigila als vigilants, ja que qui els vigila automàticament es converteix en un vigilant, així doncs sempre hi haurà un vigilant sense vigilància, no ser que el primer vigilant vigili al darrer i es crei un cercle de vigilància, tot i que la veritable pregunta seria... perquè cal vigilar al vigilant si aquest sabem amb tota la seguretat que farà la seva feina, feina en la que tu t'has excedit...” va encendre el llum de la tauleta de nit intentant aparentar una calma que feia ja minuts l'havia abandonat, just davant seu totes les seves joguines de seguretat ordenades com només un maniàtic de l'ordre faria, no el veia, així que només podia estar en algun dels punts foscos de l'habitació, havia sospesat l'arma i el pes indicava que encara hi havia bales en el carregador, sabia que no tenia permís i que no hi estava autoritzat, mai ningú d'ells se n'havia sortit abans, però ara ho tenia clar només necessitava... “I a que dec el gust de la teva visita?” no va dubtar va disparar cap a la veu, la seva racionalitat s'havia perdut, va buidar el carregador, sort del silenciador amb tot tenia clar que els seus guardaespatlles no trigarien a obrir la seva porta, i ell podria ensenyar el que havia fet, de sobte la llum es va apagar, i va entendre just en aquell moment la veritable dimensió del seu error “Espero que tinguis un altre aparell reproductor... i ara m'hauries de dir alguna cosa que eviti que descarregui tot el que sento en aquests moments per tu, en el teu pobre cos”, va agafar aire, havia estat derrotat i li havien ensenyat que en aquells cassos valia la pena no allargar més l'inevitable “Vas donar un paquet per protegir, els dipositaris et voldrien veure, creuen que ja pots fer-te'n càrrec tu sol del mateix, t'esperen al centre que tenim a Londres, i m'han demanat que aquest cop siguis un xic més curós”, la porta es va obrir de cop i set dels seus homes van entrar a l'habitació, la llum no els va respondre i van entendre que allí hi passava quelcom “Molt bé, els hi pots dir que allí hi seré, i ara mira el motiu per el qual vosaltres teniu por a la nit i nosaltres vivim d'ella”, la llum va tornar i ell va veure la figura del que havia estat vigilant llençant-se contra els seus homes, possiblement per molt que visqués mai oblidaria aquella imatge, tot va ser ràpid, tant que va creure que ni tan sols li havia donat temps a tancar els ulls, va trigar força estona a reaccionar tot i estar entrenat per fer-ho, amb la ma tremolosa va aixecar l'aparell de telèfon, i va marcar un número “Si, si, ja li he dit que pot venir, com s'ho ha pres?, doncs no sé que dir-li, necessitaria un cos de neteja i alguns homes més” va penjar l'aparell comprenent que Deu fica a cada persona al seu lloc i ell havia volgut trencar allò que sempre li havien dit, els cops de sort algun dia acaben per arribar a la seva fi i aleshores un ha de ser capaç d'admetre tots els seus errors, i el seu error havia estat imperdonable.