entrada 217 (any 2)

Hi ha acudits que fan més o menys gràcia, de fet n’hi ha hagut dos que tot i reconèixer que són mooooolt dolents tenen la virtut de fer-me somriure, i el bo del tema és que parlant (o escoltant) ja que a vegades un entén una conversa com el fet de que l’escoltis fins que s’afarti de parlar, i quan obris la boca et donarà les gràcies i et dirà que ja parlareu que té un xic de presa. Doncs bé un dels acudits diu: “En una empresa de formatges es presenta un candidat a un lloc de treball en el laboratori, el tipus diu que és capaç de identificar qualsevol formatge només per l’olor, el gerent que no se’l creu li demana una demostració, li tapen els ulls amb una vena i li porten el primer formatge, després d’olorar-lo diu de la Manxa, ostres correcte!, porten el segon Cabrales, collons torna a encertar, i un altre Brie, de nassos!, un quart Gallec de teta, increïble, el gerent que comença a empipar-se i en porta un altre, el tipus l’olora... El Caserio! Tots els presents queden garratibats i esmaperduts, mai havien vist quelcom com allò, el gerent fa fora a tothom i crida a la seva dona, li demana que s’obri de cames davant aquell portent, l’individu, olora que oloraràs, i al final diu “Em rendeixo sóc incapaç d’identificar aquest, amb la barreja de llets que té impossible!”” Brutal! Possiblement el sentit de l’humor dels vampirs sigui barroer i Torrentil, però que hi voleu fer, tenim un somriure fàcil amb aquests temes, tot això ve pel fet que darrerament he llegit i escoltat forces opinions sobre com els hi va el present a la gent i de com hi ha gent sempre disposada a aprofitar-se dels altres, segons el meu parer és d’aplicació el que va dir fa temps una persona amb una debilitat extrema per la seva germana “En aquest mon només hi ha dos tipus de persones, aquells que serveixen per aprofitar-se d’ells i els que ho fan”, a vegades un pot tenir la tendència natural de compadir als que han sofert un engany, però moltes vegades cal anar un xic més enllà i veure com les motivacions generadores de l’engany eren força fosques, qui accepta regals, dinars i sopars, i a més espera fer el negoci del segle, podria ser una víctima, però segur que és un ruc, i atenció, que el concepte de ser més o menys ruc no va gens lligat a ser més o menys culte, o més o menys intel•ligent, en aquest cas el concepte va lligat al ser més o menys cobdiciós, i el creure’s més espavilat que el altres, si voleu un consell: per molt espavilat que un sigui, sempre hi haurà algú més espavilat... Sobre els que ploren les seves penes, només dir, que jo sempre que els escolto valoro la seva voluntat de canvi i la seva capacitat de fer-ho, perquè escoltar per escoltar sabent que res que es digui o faci servirà per res pot ser maco pel que xerra, però una pèrdua de temps pel que escolta, i fins i tot disposant de l’eternitat crec que el temps no està per ser perdut...