entrada 214 (any 2)

Com ja he comentat tinc la debilitat de tenir posat sempre un canal de notícies, podria mentir sobre el motiu però prefereixo deixar aquests temes per futurs posts (d’això se’n diu no voler parlar del tema), aquest fet fa que escolti una quantitat ingent de notícies, de les quals al final dia i ja per deformació del temps que fa que ho faig, acabo per no recordar-ne cap, a l’excepció d’aquelles que tenen un efecte directe sobre la meva activitat, darrerament observo amb més somriures dels que tocaria tot una sèrie de notícies que tenen el seu punt graciós per no dir quelcom més gruixut, per exemple: una de les notícies que escolto... per un “error” una infermera s’equivoca de tub i acaba per donar per una via errònia l’alimentació a un nadó amb resultat de mort, bé una cosa que sembla força clara ara és... “un error del sistema per tenir infermeres sense preparació i un rati infermera/malalt per sota la mitjana europea”, total que la tipa en qüestió és una víctima i no pas una culpable, per llogar-hi cadires, continuo... notícia bomba, sis persones violen a una altra, si suposadament això ja és un delicte suposo que més quan la violada té 13 anys i els violadors entre 12 i 22 anys, el resultat?, dels violadors un menor de 12 anys i un que en teoria es discapacitat, res de res, cap a casa i ja està, dels altres els menors de moment a un centre d’atenció de menor, i el major d’edat a la presó (que més diu la notícia?, la culpa és de les famílies per no tutoritzar als seus fills, i per deixar-los jugar a jocs electrònics que promouen unes escales de valors equivocades....), com per pixar i no deixar caure ni gooooota, mai he volgut entrar a jutjar a ningú, crec que és un procés força complicat, amb tot un al final arriba a la conclusió, que la justícia es representa sota la forma d’una noia formosa i amb una vena als ulls per tal que no vegi qui l’acaba per violar i ultratjar, el tema de l’espasa i les balances és per tal que tingui les mans ocupades, perquè ull que si acabés per ferir al violador amb l’espasa, encara la culparien de provocadora i després de prendre’s la justícia per les seves mans... fa anys em van explicar una història que no em canso de repetir... “Fa temps en una muntanya un veí va matar a un altre, aleshores tot el poble el va anar a buscar, cridant “que el matin, que el matin”, van passar per davant la casa d’un home que va sortir al escoltar tot el merder preguntant que passava, al explicar-li va començar a cridar “Que el matin, que el matin”, aleshores un se li va acostar i li va dir “Home! Si és el teu fill!”, aleshores l’home va començar a cridar “Que es faci justícia!, que es faci justícia!”. Ara bé, possiblement caldria que definíssim que entenem per justícia, en això com sempre el wiki és genial “ la justícia és la concepció que cada època i civilització té sobre el bé comú. És un valor determinat per la societat. Va néixer e la necessitat de mantenir l’harmonia dels seus integrants. És el conjunt de regles i normes que estableixen un marc adequat per a les relacions entre persones i institucions, autoritzant, prohibint i permetent accions específiques en la interacció d’individus i institucions”... que voleu que us digui, jo crec més en allò que deia algú “Jo no faig justícia, simplement els acosto a Deu i deixo que sigui ell qui els jutgi”... Amb tot, és increïble com la societat cerca i cerca, culpar per culpar a aquells inculpables per tal que finalment no es resolgui res, un societat covarda per definició generarà actes covards, i en aquest entorn ja us podeu calçar per que no heu vist més que la punxa de l’iceberg... perquè tothom sap (o almenys aquells que juguen amb cónsoles), que al final sempre t’acaben per matar, ara bé el xollo no és el videojoc, el xollo és la vida real on pots fer de tot i després ja vindrà algú per justificar-ho... Personalment, al llarg dels segles he aprés que el millor és deixar la justícia humana pels humans, la divina pels “divins” i la real per aquells que no tenen por del resultat dels seus actes, perquè ja ho diuen... “Pels vostres actes sereu jutjats...”