La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 21 de juliol de 2009

entrada 218-2 (any 2)

Hauré de revisar aquest vici d'escriure dos blogs per dia, ja que molt possiblement acabareu per avorrir-me abans d'hora si és que ja no ho heu fet ja, avui he descobert una cosa i n'he redescobert una altra, i tot en un sol dia que ja és... primer dir que estic un xic disgustat pel fet que encara puc escriure i la idea era arribar tant fet pols que només pogués arrossegar-me fins al sofà mentre esperava l'hora del sopar, però es veu que el meu cos ja comença a assimilar aquestes coses i que caldran algunes hores més per fer-me desitjar el sofà... doncs bé anem pel descobriment, avui estava canviant-me quan m'han dit una frase típica del Japó “Els claus que sobresurten són els que s'emporten més martellades” lògica japonesa, i força clara, tot venia per l'intent d'un dels assistents de cridar massa la intenció, i la recomanació d'algú que ja porta forces anys arrossegant-se per llocs com aquest, i si voleu que us sigui sincer és una frase que trobo força encertada, de fet els vampirs en fem ensenya de la mateixa, hi som però com si no hi fóssim i de fet, sincerament, segur que per vosaltres ni tan sols existim el que és el màxim de la mateixa... el segon fet ha estat un redescobriment, avui han tornat a ensenyar com agafar una espasa (que també serveix per un bastó un shinai o qualsevol cosa que vulgueu agafar, ummm per certs objectes cilíndrics igual cal tenir un xic més de cura...), doncs bé, si ho intenteu com ho faríeu?, com tot fill de bon occidental, tancant el polze després l'índex, el cor, etc... i un cop tancats aguantar fortament apretant amb totes les nostres forces el mànec... doncs bé, malaaaaaaaaaaaament!! i tot per ser occidentals, el shinai (per dir quelcom) s'agafa amb les mans mortes, un xic obertes amb relax, no té cap sentit exercir cap força, a que ens portarà? doncs a cansar-nos inútilment, doncs bé s'agafa amb les mans mortes, i mirant la totalitat de l'adversari, els gurus parlen de mirar els ulls, però no us en refieu, cal abarcar tota la figura de l'adversari mantenint la mirada fixa, i quan es vol pegar o defensar-se, es comença pel dit petit, després per l'anular, el cor i fins al final, el motiu? força senzill, imagineu-vos que generéssiu alguna mena d'energia (he dit imagineu-vos, no que us ho creieu...) si ho feu de la primer forma cap a on aniria l'energia? doncs cap abaix i finalment cap a terra, si ho fem de la segona manera, l'energia és ascendent i es projecta al llarg de la fulla, bé ara ja ho sabeu, si mai entreu en un forat de cuc i apareixeu al Japó feudal, només cal que recordeu la dita i com agafar qualsevol cosa per defensar-vos, i no em deixeu malament... bé i com a favor personal agrairia que saludéssiu als 47 ronin, i fa gràcia que avui he vist aquest nom en un dels blogs que visito, us recomano la història d'aquest 47 ronins, tot i que molt possiblement com a bons occidentals que sou no l'acabareu d'entendre massa bé... i els que l'entenguin seran d'aquells que no acaben per entendre el mon on viuen. Eisss però que m'ho deixava també hi ha hagut un tercer fet, d'entre tots he trobat una presència interessant una presència capaç de despertar-me la curiositat, i mira que ja sé per experiència personal que els vampirs i la curiositat són una mala combinació, amb tot i si voleu ja us aniré explicant com es va desenvolupant tot això, que ara em toca sortir a sopar que ja començo a tenir gana i m'han comentat que hi ha forces plats nous per la city i com a bon vampir curiós no em vull perdre l'oportunitat de tastar-los... que voleu, els vampirs som així.