entrada 206 (any 2)

Els àngels són bons/es paios/es, possiblement treballen sense preguntar-se massa el perquè ho fan, però ningú és perfecte, ni tan sols ells... de fet dels tres ordres celestials que diuen que hi ha (primer grup amb: serafins, querubins i trons, segon grup amb: dominacions, virtuts i potestats, i finalment el tercer grup amb: principats, arcàngels i àngels) són els del darrer ordre els que em cauen millor i el que normalment hi ha entre nosaltres, la gràcia dels àngels és que són sers eteris sense una forma determinada, com diuen alguns, un humà perdria els ulls si els veiés en tot el seu esplendor i es quedaria sort (com a mínim) si escoltés algun cop la seva veu, suposo que el dilema matèria – antimatèria, té en la perfecció – imperfecció el seu reflex, ahhhh i per als que encara no ho han agafat àngels = perfectes, humans = imperfectes, que encara hi haurà algú que dirà amb sorpresa “I jo que em creia que els àngels eren perfectes!!” lleiggggggg. Doncs el divertit és que aquestes entitats tenen la tendència a agafar cossos humans per passar inadvertits i guarden al fons d’armari el trajo d’àngel venjatiu amb espasa de foc i tot el llarg etcètera de virtuts que tenen per destruir, per a ocasions especials. Ahir estava fent el cafè mentre jugava amb el rellotge, preguntant quan “No anirà més ràpid el temps per molt que miris el rellotge” vaig aixecar la mirada i quasi que la perdo, bé no per la forma angelical de l’àngel, sinó per la forma viciosa del mateix, fa segles que conec al Nurgherhin, de fet tant de temps com temps fa que em pregunto com és que no surt en cap compendi d’àngels, pel que sé és un àngel amb una certa autonomia, i només treballa en feines un xic especials, les males llengües diuen que era ell qui havia d’avisar a una tal Maria que tindria un fill i del que passaria, ell estava un xic “ocupat” i va passar l’encàrrec a un compi, dient-li “Ves a veure una mortal que es diu Maria i li dius que tindrà un fill del jefe, tu mateix amb la retòrica...” deixant-se de dir-li que l’avisés de tot el que li podria passar al seu fill, en especial quan tingués 33 anys, bé vistos els resultats finals el “jefe” com diu ell, no li va donar massa importància ja que ni el millor guionista hagués pogut escriure una història com la que ens han volgut fer creure des del concili de Nicea. Em vaig aixecar separant una cadira perquè pogués seure “Saps que gran part dels mortals aquí presents vendrien l’ànima al diable per estar una nit amb tu?, té una certa ironia”, “Ironia o no, menys ànimes a vigilar... i més temps per a nosaltres” va dir mentre acariciava la meva galta “Saps, quin és el problema?, que encara et recordo en la teva darrera aparició com a comandant dels exèrcits al Somme i només de pensar en el bigoti que portaves...” “Vaaaaa, no siguis així que potser no porto bigoti per si que conservo altres atributs d’aquell moment si vols”, un petit creuament de cames, em deixa entreveure els límits d’unes calces i una faldilla, no puc més que somriure, definitivament els àngels o són uns ents força divertits. “I la teva presència es deu a?”, “Jajajajajaja, tu ho has dit és Deu” mal acudit vaig pensar “No em diguis que tindré un fill!!” “Jajajajajajajaja com sou els vampirs, tot i que tu ara ets un vampir interruptus...” vaig fer un gest per marxar, sabia que sortiria cagat d’aquell tema així que millor deixar la conversa allí, vaig notar la seva ma en la meva cama i un dolor terrible va recórrer el meu cos “Quan “ell” parla tothom escolta, quan jo parlo tu escoltes, ho entens?” no cal dir que quan volen són força persuasius aquestes criatures de Deu “I que vols que faci?” vaig dir intentant no mostrar cap dolor, aquest va anar a més “Puc pujar-lo fins matar-te si volgués així que somriu mentre parlem i sigues tan encantador com saps ser-ho, per cert voldria un te” el dolor va desaparèixer tot i que sé que tindré una marca durant un temps a la cama, es va prendre tot el temps del mon en preparar-se el te de fet jo tinc tot el temps del mon i ell tot el temps de l’univers, “Vols dir que m’he excedit amb aquest cos?, possiblement si que em miren aquests mortals, i saps la gràcia?, bé possiblement ja ho sàpigues, però quasi cap dels aquí presents està amb la seva parella, aquest lloc em recorda a...” “Sodoma i Gomorra?, no fotis que ...” de nou el contacte en la meva cama i el lamentar el sentit de l’humor incomprès “Saps que odio el sentit de l’humor que teniu els vampirs i tu, a la primera que pots sempre utilitzant-lo...” la conversa no va durar massa, no més enllà del seu te, un encàrrec, i de tants darrerament ja tinc complex de noi dels encàrrecs, amb tot serà una bona dedicació fins a recuperar la meva veritable naturalesa, va ser al aixecar-me que digué “Per cert, no voldries aprofitar aquest embolcall abans l’abandoni?” veient-la allí asseguda començo a entendre perquè no surt en cap relació d’àngels, almenys del que estan de peu i no han caigut...