entrada 215 (any 2)

Per Deu ( o com li volgueu dir) que bons que són, no em cansaria d'escoltar tot i el perjudici etílic que tinc als LP amb el Jay-Z i el seu Jigga What / Faint, i a més en condicions en les que no m'agradaria ser el meu propi veí, però suposo que de tan en tan ( i he de reconèixer que ja és força sovint) un hauria de perdonar aquests actes vaja no és el que proclama la religió majoritària, perdona i seràs èrdonat, així que... avui he estat convidat a dinar, bé suposo que és una forma de parlar, perquè que et convidin a dinar i al final cadascú pagui la seva part és una forma força particular d'entendre el concepte i com deia aquell “El concepto es el concepto...” amb tot el dinar ha estat bé érem uns quants a taula i considerant que els plats no satisfeien la meva natural necessitat tampoc estaven gens malament, i la companyia que voleu que us digui... tretze comensals més el chester, es veu que hi havia algú un xic supersticiós, en aquests dinars la gràcia és veure el que passa després de la segona ampolla (ampolla considerada com a mesura del que veuen 4 persones), he de dir en el nostre descàrrec que ja ens coneixen en el lloc on hem estat, i que el crit de “Mas madera!” ja és un sinònim de la necessitat etílica dels presents, hi ha qui ho aprofita per beure en silenci i cremar tota una setmana de males llets i impotències, n'hi ha que ho fa perquè saps que és l'única forma de poder-ho fer sense tenir la bronca eterna de la seva parella, n'hi ha que ho fan perquè els hi afluixa el pes del volen dir i no gosen i altres ho fem, perquè ens agrada beure i observar la degradació de la naturalesa humana un cop aquesta perd la pel·lícula de civilització que té, els comentaris a una parella de noies que han passat camí dels serveis i els ulls d'algunes fèmines presents vers el cambrer argentí m'han indicat que la llibertat etílica havia acabat amb la raó de l'educació, mai he acabat d'entendre la necessitat de beure per tal de ser com un és, suposo que dóna una bona excusa després per justificar-se si algú diu o fa quelcom desitjat per no tolerable o poc justificable segons per quins ulls, amb tot un dels perills són les guerrers verbals dels allí presents que sense pipí per pixar-se al es potes de la taula per marcar territori ho intenten pixant verbalment, amb el temps tothom intenta ser més i haver fet més, i jo he aprés que val la pena callar, n'hi ha que han sortit amb el seu vaixell de Cambrils a Palma i en fan tota una epopeia, no cal que un els hi expliqui que significa haver passat el cap d'Hornos o de Buena Esperanza a vela, n'hi ha que parlen dels seus viatges per forces llocs, i tampoc paga la pena que un parli de les seves moltes vides en molts llocs, ja ho deia algú “la infanteria no hi arriba, i en canvi l'aviació s'hi passa”... i com sempre hi ha forces més infants que no pas aviadors...