Una de les coses que em fa més gràcia dels humans, és la necessitat de saber i per definició poder controlar, quan en el fons el que desitgeu és el desconegut i el descontrol, i a més la necessitat de saber o que se us reconegui que allò que heu fet està ben fet, com si la sensació individual de que s'ha fet una bona acció no fos suficient, bé crec que ja he comentat altres vegades que els humans espereu que us reconeguin la correcció dels vostres actes altres més enllà de vosaltres mateixos, podeu arribar a fer actes que personalment odieu sempre que la resta de la població doni el seu vist i plau, i en canvi us esteu de fer aquells actes que si que us venen de gust per la por del que diran, de fet sempre hi ha aquells que diuen que “passen” de les opinions de la resta i que fan el que els hi ve en gana, però no cal obviar que aquesta “pose” no és més que allò que la resta espera d'ells, és un joc maquiavèl·lic, on uns creuen que actuen en llibertat i fan el que volen i on els altres tenen un models negatius amb qui espantar a aquells que es volen separar del recte camí, però bé, jo només sóc un pobre vampir i no entra dins de les meves funcions el dir-vos el que heu de fer..... tot i que pensant-ho bé, us recomanaria que feu un xic d'exercici i porteu una bona alimentació, ja que darrerament he anat observant com la vostra sang ha anat perdent facultats fins convertir-se en un líquid més semblant a la regalèssia que no pas al que hauria de ser, així que porteu-vos bé i moveu-vos o sinó al final ens haurem de buscar una altra font d'aliment... La vida no és controlable ni previsible, tot i que a vegades podem tenir controlades algunes de les variables i per defecte el resultat de les mateixes, però la qüestió no és si podem o no, controlar-la la qüestió és si la volem controlar, si volem viure sabent que; sempre el peu dret anirà darrera l'esquerra i que el camí més recte entre A i B és el que ja coneixem, o en canvi volem donar lloc a la sorpresa, tot i saber que al final ho acabarem per pagar, però bé, mentre es pugui pagar quin problema hi ha? o voleu ser els més rics dels cementiri?, en Cyrano de Bergerach tenia una meravellós epitafi en la seva tomba, i que ja vaig transcriure fa temps, però les coses bones sempre tornen:
Filósofo, físico, poeta, espadachín, músico
y viajero aéreo.
Hombre que tuvo pronta siempre una contestación.
Y también amante, pero no para su bien.
Aquí yace Hércules Sabiniano
de Cyrano de Bergerac,
que fue todo y que no fue nada.
En Cyrano segurament no va escriure la darrera part de l'epitafi però com ja he dit la resta el va voler recordar com els hi hagués agradat, i no pas com era en realitat, amb tot, aquí deixo la meva pregunta.... vols viure dins una gàbia de vidre de control, i no patir mai pel mal que puguis prendre o els cops que hagis de recollir el teu cor del terra, o bé, en canvi vols tancar els ulls i deixar-te caure a l'abisme?, caient i perdent la por d'arribar al final, sentint en cada segon la sensació de la caiguda, i fent de la mateixa, la vida recordant que tots moriu al final i no qui salta arriba abans al final.... a vegades les gàbies de vidre no deixen ni tan sols passar l'aire i un acaba mort per manca d'oxigen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada