entrada 151 (any 2)

Àngels i dimonis... sempre he quedat sorprès per la simplicitat de certs conceptes humans, de fet per a certes idees els humans sou especialistes en blancs i negres, sembla clar que els àngels són bons de collons i els dimonis dolents de nassos, bé partint de la idea que els dimonis o almenys alguns han estat àngels negar-lis la bondat no em sembla un raonament massa correcte, així com negar a algú la capacitat de ser dolent quan actua en llibertat tampoc em sembla una idea massa encertada, de fet ( i entenc que sempre sota les ordres d’una força major), alguns àngels podrien ser acusats de crims contra la humanitat, bé la veritat és que no és tan greu ni difícil, cadascú té el seu lloc, i moltes vegades aquest bé segons les visions (moltes vegades més que interessades) que els humans teniu de les coses, un exemple serien aquells més propers a Deu, que són precisament aquells que més ganes de viure tenen... i un es pregunta si aquestes ganes de viure i estalviar-se la cita amb el senyor, i mai tan ben dit el terme de senyor, ja que ells hi treballen per aquest, es deu a que tenen quelcom que amagar i que són coneixedors que l’avaluació no els hi serà massa favorable, algun cop he vist com justificaven uns segons més de vida sota la idea que encara no havien fet tota la seva feina, o al•legant la importància de la seva tasca, bé com a mínim hi trobo tres dels pecats capitals en aquesta idea, lleig, força lleig que aquells que sempre els han criticat, siguin esclaus dels mateixos i els perverteixin (i ull que són collons el pervertir el pervertit... sempre segons ells), per tornar-los justificacions de virtut i esforç, per sort i amb els anys he aprés que no val la pena fer massa cas a cap humà que tingui quelcom a perdre, quan més es té més es menteix i més s’espera tenir o conservar, així que com deia aquell “con la inglesia hemos topado”, tornant al tema d’àngels i dimonis, us puc assegurar que hi ha forces àngels a qui no donaria l’esquena i forces dimonis amb qui passaria gustosament la nit, de fet aquests darrers sempre han estat més divertits i amb una capacitat de riure-se’n d’ells mateixos que no té preu, molt possiblement un altre dels errors dels humans és jutjar a les coses per la seva aparença externa, no tot el bonic és bo, ni tot el lleig és dolent, bé possiblement en el cas de la Jolie es podria fer una excepció...