entrada 161 (any 2)

Només hi ha dos maneres de fugir, per molt que en les pel·lícules se'ns en venguin d'altres, el millor és aprofitar les rutes naturals de migració dels humans i confondre's en la marabunda que representen, aquest mitjà de fugida ha perdut força des de l'aparició de les càmeres de control i les noves tecnologies que permeten un seguiment quasi on-line d'un, enfront d'això un sempre pot optar per les rutes poc transitades tot i saber que allí sempre despertarem curiositat, però en canvi són més ràpides i només tindrem problemes si pregunten per nosaltres, estaven en un moll al surt d'Anglaterra, el viatge havia estat tranquil, ell estava mirant el mar enyorant temps passats, la Nàdia estava d'empeus davant seu “Segur que hem d'anar cap al sud?, vols dir que que no hi ha una direcció millor?” “Voldries anar al nord?” va respondre ell amb un somriure, “Creus que si anem cap al nord arribarem abans al nostre destí?”, la Nàdia es va mossegar els llavis, li havien advertit que les darreres informacions recomanaven anar cap al nord, però en canvi ells es movien en sentit contrari, possiblement no havia estat una mala idea seguir-lo a ell... “Abans de continuar pensant, que ha estat una bona idea enganxar-se a mi podries mirar de trobar algun mitjà de transport”, l'odiava, odiava la capacitat que tenia d'anticipar-se a ella però de moment li tocava aguantar, va començar a caminar pel moll revisant els vaixells que allí hi havia amarrats... “Tu ja saps quin és el millor, no?” va dir la Ionde mirant-lo “O bé em deixes un lloc al teu costat o m'hauré de seure a la teva falda” ell va somriure, de fet la idea no li desagradava, la Ionde amb un somriure triomfal es va seure damunt les seves cames, compartint el norai ell va agafar un tros de corda i va començar a fer nusos, li sortien instintivament i relaxaven, “per cert encara no sé el teu nom”, “Ummm, em pots nomenar Nick”, “Voldria el veritable” “he tingut tants noms que han perdut qualsevol significat per mi, amb tot podríem dir que Nicolas, seria un bon no per mi” “No sé perquè, però et crec” va dir la Ionde mentre el mirava divertit, ell li va agafar el braç i va començar a fer nusos fent-lo servir com a base “Vaja no sabia que t'anés el bondage”, ell va apretar el nus i ella va deixar anar un sospir deixant-se caure encara més sobre ell. “Aquest és un “ballestrinque”, ben fet, segur que aquesta noia no se li escaparà”, va dir un vell que havia aparegut del no res “Però podria fer una “vuelta de driza escandalosa”?”, no li va costar fer feliç al vell, “I un nus de pescador?”, “I un as de guia?”, “I un “balso de calafate”?”, “I una margarita?” el vell va quedar impressionat de com aquell desconegut feia els nusos sense mirar, el resultat era sempre l'esperat “Definitivament, en sou un expert, i jo que em pensava que els de ciutat no sabien fer ni un simple nus...” “Internet fa meravelles” va dir ell, el vell va marxar pel moll la Ionde es va deixar caure sobre ell i va tancar els ulls, notava el cos d'ell i de moment no volia res mes, respirava prop de la seva pell per olorar-lo la mar l'havia regalat amb un bany de salitre que barrejat amb el olor natural feia una combinació difícil d'oblidar, aleshores va notar un moviment brusc i com el seu cos queia, va sentir els seus braços al voltant d'ella i va agafar tot l'aire que va poder, el seu cos va reposar a terra i va notar un bes que li va cremar els llavis. Ell va escoltar el soroll fosc i sec, va girar-se sobre si mateix oferint la seva esquena, la Ionde ni va obrir els ulls, va notar com un impacte cremava la seva esquena i després un altre, va deixar la Ionde a terra mentre un projectil passava entre ells, ferint els llavis d'ella, la seva primera acció mentre es movia cap a la font dels trets era buscar la Nàdia, esperava que l'estúpida no hagués accelerat la seva missió. Damunt el sostre, algú començava a desmuntar un fusell, li havien dit que disparés i marxés, però no volia perdre una arma com aquella, les coses no havien anat com s'esperava, el seu objectiu principal n'havia sortit bastant ben parat però en canvi havia tocat al secundari “Vec que el desig pot més que la intel·ligència” va quedar glaçat al veure com aquell a qui havia disparat estava al seu costat, era impossible moure's tan ràpid almenys que... i si així era no podia esperar massa del seu futur, es va aixecar i el va atacar amb un ganivet que sempre portava amagat en el cinturó, el seu adversari va esperar al darrera instant per girar-se apressant el canell, va fer palanca al colze fent-lo saltar, posteriorment va colpejar la tràquea amb el seu colze, va sentir com la nou d'Adan s'enfonsava, va agafar el cap amb les dues mans i amb un gir ràpid li va trencar el coll. “Suposo que no t'hagués agradat que t'haguessin trencat la teva camisa fashion”, ni tan sols l'havia sentit arribar, va notar dos punxades a l'esquena, va saltar cap endavant mentre girava i el va veure, el seu nou adversari qui deixava caure dos projectils a terra “Deu ni do, dos bales de Zhian, cap de la teva espècie estaria massa a gust amb això a l'esquena, tot i que no espero que m'ho agraeixis, ja que estic aquí per matar-te” ell es va concentrar, hi havia tres persones més del conte, i davant seu tenia tot un caçador, de fet les apostes anaven pujant i poc marge li quedava, al llarg de la seva existència s'havia enfrontat amb alguns caçadors i sempre havia acabat malament, “Tu perds vampir, si em guanyes elles moren, si perds elles moren, sigui com sigui tu perds”, ell va saltar cap enrere deixant-se caure del sostre de l'edifici “Estúpid!” va cridar el caçador anat darrera ell, va saltar darrera el vampir, i aleshores va veure el seu error, una ma li va agafar la cama, fent-lo picar contra la façana de l'edifici, va perdre l'aire mentre queia, el seu cos va picar al terra, no havia anat malament, no estava mort encara, va intentar agafar aire quan va veure una ombra caient sobre ell, va intentar apartar-se però va ser inútil, va notar una pressió a les cames que li van trencar els dos fèmurs, no volia però va cridar, ell es va aixecar “Suposo que et dec alguna cosa pel favor que m'has fet, i no crec que em diguis res d'interessant tot i que t'estic agraït per la informació” va començar a caminar allunyant-se d'ell “Tot i que pensant-ho millor...” el seu peu va sortir disparat “Gooooooolllll” va cridar mentre el cap del seu adversari trencava una finestra i e perdia dins l'edifici, de fet és fàcil fer feliç a un vampir va concloure. La Nàdia va saber que quelcom no anava bé, tan aviat com va escoltar les detonacions, encara no havia perdut totes les seves noves habilitats i aquestes li havien salvat la vida, va començar a córrer cap on els havia deixat, va veure'l abraçat a la Ionde i quelcom dins seu es va trencar, va agafar aire i va accelerar el pas, va veure la Ionde descansat al terra i com ell desapareixia, ara el podia seguir tot i que només com a quelcom borrós, va observar dos persones que es dirigien cap a la Ionde, va saltar contra el primer dels adversaris, aquest se la va treure amb una gran facilitat llençant-la contra el moll, no entenia com podia ser, havia estat entrenada i de res li havia servit, es va aixecar llençant els millors cops que sabia, el seu adversari els va anar parant i quan es va cansar amb un somriure va etzibar-li un cop de puny a l'estómac l'aire li va faltar i va caure de genolls, la Ionde estava paralitzada tot i que s'havia aixecat no acabava d'entendre el que passava va veure una figura que se li acostava apuntant-la amb una pistola “Em vols matar?, endavant doncs” va dir resignada, el seu botxí va aixecar l'arma “No és personal” va dir “Sempre és personal” va concloure resignada la Ionde, la pistola estava entre ells va intentar apretar el gallet però no va poder, “Vols disparar? per mi ho pots fer” va dir la Ionde, el seu atacant ho va intentar evitar però no va poder, la seva ma va contradir les seves ordres, es va anar girant fent que la pistola l'anés apuntant, va intentat deixar caure la pistola però res, va veure el canó davant ell li va prohibir al seu dit fer res “No volies disparar? per mi no t'estiguis”, es va sentir un tret la Nàdia va perdre la concentració i una puntada de peu la va fer desplaçar un metres pel moll “Llàstima per la teva amiga” va dir una veu “Possiblement amb tu ens ho podríem passar bé...” la figura la va agafar pel coll i la va aixecar de terra l'aire li va començar a faltar, amb un darrer esforç va disparar un puntada a l'entrecuix del seu adversari, aquest va deixar anar un renec i va apretar encara més les mans al voltant del coll d'ella, l'aire li va començar a faltar, i aleshores va veure com ella quedava suspesa a l'aire i el seu adversari desapareixia del seu camp visual escoltant com un cos queia a l'aigua. “Sempre he volgut aprendre a fer nusos mariners” va dir la Ionde amb un somriure, la Nàdia va centrar la mirada veient el cos del tercer adversari al terra i com el norai ja no hi era “Suposo que podrà donar records al Nemo de part nostre, per cert l'has vist a ell?”, la Nàdia intentava ordenar els pensaments, quan va escoltar el motor d'una embarcació tot i la distància va reconèixer el seu cos a la coberta, “Se'n va!” va cridar la Ionde, la Nàdia va començar a buscar una barca per seguir-lo quan de sobte una explosió les va sorprendre, el vaixell va esclatar en mil trossos, “Suposo que aquest és el final”, va dir una veu darrera d'elles “I el seu nom no era Nick” va dir el vell acostant-se a elles.