entrada 148 (any 2)

La primera regla és que no hi ha regles, això em va dir aquell qui em va ensenyar tot el que sé, les regles van i venen i s'amotllen a les situacions, no hem de ser esclaus dels medis i normes, sinó que hem de fer de les normes i el medi allò que ens permeti de subsistir, bé nosaltres no tenim masses normes, de fet ben poques i moltes són semblants a les que teniu vosaltres com poden ser: no jugar amb el menjar, no tocar allò que no es menjarà, no deixar menjar, etc... Jo he estat encarregat d'educar a molts com jo, i molt possiblement el cas més difícil va ser el d'en Flavi, era un noi ideal, receptor de tot el que se li deia, va entendre com pocs la nostra veritable naturalesa, tot i que mai la va acceptar, va ser difícil i dolorós enterar-me que el bo d'en Flavi havia comés un error intolerable, corria la tardor del 1903 se li havia donat com a territori un dels barris de Lisboa, però aleshores tot es va torçar, ens van arribar notícies que havia conegut a una humana qui el va canviar va creure que podria canviar la seva naturalesa o tornar de ser humà de nou agafant com un encàrrec expiatori la missió de matar els seus propis germans o això és el que li havien dit, jo havia estat el seu ktol-shrak, el seu tutor i un tutor ha de resoldre allò que ha creat, no em va costar seguir el seu rastre, era tot un personatge en certs cercles, quan el vaig retrobar ja havia eliminat a bona part dels nostres germans, creient que cada mort el portava més aprop d'aquells que el tenien com una simple eina de supervivència, va entrar a casa sense ni tan sols notar la meva presència, quan em va veure va dir amb un somriure “No em faràs cap mal, ets el meu ktol-shrak, saps el que vol dir, ets el meu guia, i no em pots fer cap mal, la teva missió es guiar-me i cuidar-me, aquesta és la primera i més important de les nostres regles...”, no va dir res més, portava massa temps amb els humans i havia agafat els seus vicis, no era aquell a qui jo vaig instruir, el meu deixeble hagués ofert un xic més de resistència, “Recorda que la primera regla és que no hi ha regles” li vaig dir mentre el seu cap abandonava el cos, just en aquell moment vaig escoltar un soroll darrera meu, el girar-me vaig veure la humana causant de tot allò “Així que tenim un nou guerrer, un guerrer més fort i poderós?”, “Possiblement”, vaig respondre, “Però ara mateix tinc un xic de gana, i està força lleig no prestar prou atenció al menjar”, la nit va ser llarga, nit de justícia segons alguns, per mi va ser una nit per cobrir els meus errors, errors per no saber ensenyar que la humanitat no es perd i es recupera a gust, la humanitat es perd i ja està...