entrada 164 (any 2)

Una nit i tot hauria acabat, havia calculat la distància considerant els dos lastres que portava amb mi, si hagués estat l’únic viatger molt possiblement ja hauria arribat al destí, però a vegades en un viatge no és important ni la distància ni la rapidesa del transport, a vegades un viatge té el valor de les vivències del mateix... Amb tot, no seria fàcil, tot i intentar passar desapercebut sempre hi ha Judes esperant la mínima oportunitat per endur-se algunes monedes d’argent, elles acabaven de sopar, em vaig excusar i vaig anar cap als serveis, vaig somriure al veure les diferents alçades dels pixaderos, des de la mesura “David el Gnomo” a la de Taxenko, passant per les més normals, m’hi vaig acomodar notant una presència al meu costat, no he entès mai l’interès dels humans per verificar la vostra virilitat pel sistema de comparació, “Tot bé?” vaig preguntar molestant a aquell qui en teoria em molestava a mi amb la seva curiositat, va dibuixar un somriure nerviós intentant centrar la mirada i concentrant-se en el que tenia entre mans, “Si l’agafes és teva”, vaig veure com somreia ara més obertament, definitivament aquell encara creia que els reis eren tres vellets que purgaven el seus hàbits pedòfils deixant joguines als nens després de passar la nit amb ells, “Si segueixes així acabaràs per donar-me per cul” vaig dir, el meu veí em va mirar sorprès sense entendre massa bé el meu comentari “Tranquil, ho deia pel teu amic”, va intentar girar-se i el de darrera agafar-me, sempre m’ha agradat el contacte humà, així que em vaig deixar agafar, vaig tirar cap endavant per provocar que estirés, un cop ho va fer vaig projectar-me cap darrera pivotant en la paret, de pas vaig agafar amb les cames el cap del meu veí qui sorprès va veure com el seu frontal destroçava l’urinari, el que em tenia agafat va topar d’esquena amb la paret contrària, no li podia deixar pensar, vaig colpejar amb el cap el seu nas, la pressió va decaure un instant, just suficient per poder fer un gir de 180º i quedar enfront d’ell, no podia pensar ni parar però la imatge em va quedar gravada, aleshores va començar un torneig per veure qui colpejava més ràpid, amb més precisió i de forma més cabrona, va ser al colpejar-li la caròtida que va forçar un somriure, qualsevol que tingues sang circulant de forma normal hagués caigut, i ningú normal tindria uns ullals com els d’ell, em va colpejar i vaig aconseguir agafar-li un dit, el vaig doblegar escoltant com es partia, vaig colpejar el seu turmell, que li va fallar em vaig posar a la seva esquena aprofitant el seu desequilibri vaig treure el rellotge que s’havien entossudit a fer-me creure que era meu i el vaig llançar contra el mirall que el tenia davant, aquest es va partir, vaig deixar la meva pressió sobre el meu germà i aquest es va aixecar amb totes les forces, que per definició el van deixar sense forces, “No entenc el que pretenies però has fallat...” “Vols dir?”, vaig dir agafant un tros de mirall a l’aire, un gir ràpid i el seu cap es va separar del cos, vaig notar un altre soroll, el primer intentava fugir, el vaig agafar abans que arribés a la porta, igual jo també soparia aquella nit, vaig clavar els meus ullals sentint l’explosió de plaer i sensacions, aleshores la porta es va obrir apareixent la figura de la Ionde... “Vaja, i el meu postre?” li vaig tirar el cos, el va agafar i amb una estranya brillantor als ulls es va acostar a la ferida oberta, va somriure apropant els llavis va estirar la llengua i al notar el líquid va tenir una sensació marejant, no era com el que havia esperat, allò estava calent i feia mala olor, a més encara notava la vida de qui tenia pres, es va forçar a fer el que havia vist, la sang la va tocar i no va poder més, va deixar caure el cos entrant en un dels banys, “Humans, humans, hauríeu de saber el que voleu abans de tocar els collons...” vaig dir recuperant el meu sopar, vaig trencar el coll al pobre desgraciat, de fet no m’agrada que em potinegin el menjar... Vaig escoltar unes paraules, les mateixes que havia dit a la Nàdia, la Ionde va aparèixer davant meu “I ara que vampir?, ja no ets tan superior, no?, ara et tinc davant, i podria si volgués acabar amb tu quedant-me el teu cor de record”, va dir la Ionde mentre jugava a l’alçada del pit d’ell, va obrir-li la camisa d’una estrebada “Saps, diuen que no hi ha res més negre que un cor de vampir, potser ho podríem comprovar...” vaig somriure i ella va quedar glaçada, la meva ma li va agafar la gola “Minyona, m’encanta quan t’enfades, tot i que no pots embruixar a aquell per qui sents quelcom” vaig afluixar la pressió i va caure al terra, “Si vols quelcom meu potser preferiràs això al cor.... no és tan negre però...” vaig dir abaixant-me els pantalons, vaig veure el seu moviment i el vaig encaixar amb un somriure mentre ella marxava del bany... els humans sempre em deixeu amb mal de collons....