entrada 140 (any 2)

Bé un altre cap de setmana i aquest sota l'ombra d'un acte social, ja ho veieu fins i tots els vampirs tenim les nostres obligacions, i no em puc queixar, de fet us he fet un favor als humans i de pas me n'he fet un per mi... durant l'acte vaig reconèixer alguns de la meva espècie i com que no tinc massa bona fama ni entre vosaltres ni entre els meus, vaig aconseguir un cert anonimat, amb tot sempre hi ha algú que té ganes de temptar a la sort, vaig notar uns ulls clavats al meu clatell, no va ser necessari ni girar-me em vaig aixecar i vaig anar cap als serveis, un cop dins i després de revisar que estigués sol vaig esperar, al cap de pocs segons va entrar uns dels cambrers, vaig escoltar com tancava el bany, “Em buscaves?” vaig preguntar amb un somriure sortint d'un dels serveis “Possiblement” va contestar retornant el somriure, just en aquell moment es va apagar el llum, la cosa va anar ràpida, quan vaig sortir del bany un dels de la meva raça havia passat a pitjor vida, perquè us puc assegurar que poc de bo en espera... vaig obrir el servei i un cop fora vaig tancar de nou bloquejant la clau en el pany, just fora vaig topar amb una de les invitades qui va intentar entrar al servei “Perdona però restaria molt sorprès si aquest fos el teu servei” vaig dir-li, somrient va dir “Igual si que estic equivocada, o equivocat... amb tot podries acompanyar-me per si necessito un guia...” “No tens cap GPS per buscar els punts d'interès?”,”El meu GPS no accepta punts amb una sola lletra... en això és força masculí”, crec que està bé deixar les balances anivellades, tot i que fer-ho era deixar sense serveis l'acte on estava i això també tenia la seva gràcia... Odio la idea que teniu els humans en creure que nosaltres ens podem semblar a vosaltres, nosaltres hem renunciat a bona part del que ens feia humans, i per molt que ens acostem a vosaltres no agafem de nou les vostres poques virtuts o molts dels defectes, acostar-nos a vosaltres no ens torna més humans, ens torna més perillosos per a vosaltres, algú va dir una vegada “Heus ací el lleó que es va enamorar de l'ovella...”, una estupidesa de l'alçada d'un campanar, si amb prou feines tenim fílies pels de la nostra mateixa espècie com per tenir-los amb personatges d'altres races, però bé sou lliures de pensar el que vulgueu, però cada cop que creieu en que ens podreu aconseguir feu un pas més cap a l'abisme, no ens importeu ni tenim cap mena de fília per vosaltres simplement acceptem de conviure amb vosaltres ja que que estem obligats a compartir aquest mon, o almenys fer-ho fins que se'ns acabi la gana.