entrada 166 (any 2)

Aquesta nit la he passat passejant pels carrers de la ciutat, aquests s’han anat buidant passant de la gentada de les darreres hores de la tarda a l’absència total d’humanitat, i la pregunta és si mai hi ha hagut humanitat, al llarg dels segles he passejat per infinitat de carrers, plens de gent, he navegat entre riuades de persones, però sense detectar en molts casos res d’humanitat, bancs d’espectres que creient en una vida que no és la seva van passat pel meu costat, i jo amb la maledicció de poder veure darrera de cara somrient totes les pors i desitjos, i veient la gradació dels mateixos cap a zones on el negre esdevé el color més clar de l’espectre, possiblement algú hi hagi que mereixi ser salvat, per si us he de ser sincer fa ja segles que li he perdut el rastre, amb tot sempre es veuen esculls castigats per les onades de sers buits que resisteixen amb una enteresa digna de menció, i aleshores recordo que la meva estància aquí no és per valorar-vos, al final qui sóc jo per donar una opinió sobre vosaltres? Em podeu molestar i irritar, però suposo que un al final s’hi ha de fer, i aprendre que poc més es pot esperar de vosaltres, ja m’ho van dir, que em cuidés de contactar massa amb vosaltres, teniu l’estranya virtut d’empatitzar amb els altres i fer creure que sou com sou, no pel que sou o feu, sinó simplement perquè així us han fet, i que ja feu prou d’intentar canviar cap a millor, possiblement una bona juguesca, però el temps m’ha demostrat que sou com sou perquè voleu ser així...