entrada 154 (any 2)

Els vampirs tenim poques històries o contes, possiblement perquè ja en fem prou nosaltres d'històries i fets que deixen en un no res, la gran part de les que us expliqueu els humans i fins i tot forces de les que us expliqueu no tenen un protagonista humà com us agrada i voleu creure, tot i això us n'explicaré una de les nostres... Fa eons hi havia un Deu qui havia estat regnant en tot l'univers, aquest Deu va decidir retirar-se cansat de la seva eternitat i poder descansar amb la seva esposa, el Deu tenia dos fills Ilxor i Ticsis, a qui els hi va fer una oferta, tenien un segle per preparar un present pel seu pare, qui fos capaç de fer-ho regnaria enlloc del Deu, passat els cent anys els dos fills es van presentar davant el seu pare, qui els hi va demanar el que havien creat, Ilxor va presentar la seva obra, un xai amb la pell daurada que desprenia una llum tal que fins i tot competia amb la brillantor del més gran dels sols, i a més tenia la capacitat de provocar un estat de tranquil·litat a tot el que estigués en contacte amb ell, fins i tot capaç de curar qualsevol mal, el Deu va quedar sorprès pel regal i va demanar al seu segon fill en Ticsis que li ensenyés el seu present, Ticsis va presentar a l'home, un ésser que caminava totalment perdut però amb una estranya brillantor en els ulls, hi ha qui diu que el Deu va veure el potencial d'aquella figura i aleshores va fer quelcom que va canviar la història, somrient va decidir que els dos regals eren excel·lents i que ell els hi donaria dos presents més, va oferir la possibilitat d'engendrar vida al xai, aquest aleshores va picar amb la pota a terra i sota el cop van néixer els arbres i les plantes, després va deixar anar l'alè i van aparèixer els animals i els núvols, complagut el Deu es va girar cap a l'home qui l'observava encuriosit i li va donar el do de la llibertat, l'home creat pel segon fill podria escollir el seu destí, i aleshores va passar el que ningú hagués imaginat, l'home va dirigir-se cap al xai i abans de poder-ho evitar el va matar, arrancant-li la pell i cobrint-se amb ella. El Deu ho va observar i va esclatar amb un somriure, aquell ésser prometia, el va mirar i li va oferir la possibilitat de demanar un desig, l'home va demanar que matés al seu fill Ilxor, qui havia creat al xai ja que suposava que aquest ara voldria matar-lo a ell... “Si és el que vols, t'ho he de donar” va dir el Deu, en Ticsis va intentar intercedir i oferir-se ell enlloc del seu germà ja que era la seva criatura qui ho havia demanat “Ja no és la teva criatura, ara té el do de la llibertat”, el Deu va matar al seu fill i es va retirar deixant l'home en aquell nou lloc, per tal de recordar al seu fill va fer que l'esperit del xai flotés damunt d'aquell lloc i que calentès aquella terra que havia creat i als éssers que havia inspirat. “Fill meu, tot i que la teva creació sigui lliure, no deixa de ser la teva creació i faries bé de no perdre-la mai de vista, no sigui que un dia em demani la teva pròpia vida”, així doncs en Ticsis va decidir quedar-se per controlar els actes de la seva creació, no content amb els actes de la seva creació, va agafar els pitjors hàbits d'aquesta i els va potenciar al màxim, creant un ser que a més necessitava del primer per viure, necessitava de la sang de l'home, i a més va crear la nit el moment en que la seva creació primigènia hauria de tenir por, la por més increïble que pogués imaginar, ja que en aquell moment la creació qui havia matat a allò que creava vida i havia costat la mort d'un Deu, el seu propi germà hauria de pagar pel mal fet. Òbviament els humans heu canviat força la història, sobre homes i vampirs, però que es pot esperar d'una raça com la vostra?.