entrada 150 (any 2)

Ningú decideix on es neix, pocs decideixen on morir i només alguns on viure, tot i que no he conegut a ningú qui no desitgi de viure en un altre lloc o d'una altra manera, l'únic que ens queda és aprofitar les oportunitats del on estem i mitjançant les capacitats que es tenen, decidir quin és el lloc on volem acabar per començar de nou allí, amb tot la por a perdre-ho tot fa que la gent decideixi amb un somriure dir que en té prou i que on s'està és el millor dels destins, bé és just en aquest moment quan a la mort li comencen a xiular les orelles, i us puc garantir que ella no falta mai a cap cita, de fet sempre he tingut la sensació que la mort té més de masculí que no pas de femení, si fos femenina ben segurament bona part dels que l'esperen arribarien a la jubilació abans de la seva visita, això o és que és poc coqueta, tot i que pensant que és la darrera visita que tenim, motiu hauria de tenir per posar-se coqueta, igual del maca i coqueta que se'ns presenta per això es mora la gent, per poder gaudir d'ella més temps... qui ho sap. Un cop em van dir que el lloc on es viu és el millor lloc per viure, que capficar-se en altres llocs ens fa perdre el que ens ofereix el on estem, i que tot té el seu costat positiu, que només és qüestió de trobar-lo, no hi estic massa d'acord, però suposo que aquest argument és ideal per aquells que no volen masses emocions fortes i que si que s'ho passen bé en el lloc on estan i no en tenen masses ganes de compartir-ho, així que amb bonics arguments i justificacions intenten que tothom cregui el que deia la cançó... “Si naciste pa martillo del cielo te llueven los clavos...”, suposo que ja són forces anys d'estabilitat social i conformisme, cada cop costa més trobar a gent disposada a deixar-ho tot i arriscar-se, fa segles estirava la ma i l'agafaven saltant al buit, avui en dia la gent abans d'agafar-la sempre gira la mirada veient i valorant el que deixen enrere, aquest simple acte em fa desaparèixer, odio la gent amb dubtes quan cada fibra del seu cos els hi demana un canvi, i tot perquè (molt possiblement) les cosses no seran fàcils i el final no serà el que s'espera, i què?, sembla que no recordeu que tots teniu un final, tot és qüestió de quan de temps es vulgui esperar, i amb el temps he descobert que la mort no desitja dels que la van a buscar, i s'encapritxa precisament d'aquells que l'eviten i ni tan sols la nomenen, bé finalment potser hauré de canviar la meva opinió ja que aquest comportament és del tot femení, no voler el que es té i en canvi encapritxar-se en allò que se'ns nega, suposo que això deu ser l'efecte Eva...( i no és cap varietat de compresa)