entrada 995 (any 3)

Avui tot fent el cafè i davant el monotema de la crisi un ha deixat anar la famosa cita: “Ash nazg durbatulûk, ash nazg gimbatul... Ash nazg thrakatulûk agh burzum-ishi krimpatul… que en els nostres dies vindria a ser: una moneda per a governar-los a tots, una moneda per trobar-los, per atreure’ls a tot I lligar-los a la Unió Europea… I a veure qui és el valent que té els collons de llençar l’euro a la muntanya de l’oblit…” aquí alguns han somrigut tot discutint qui aniria agafant els diferents rols d’entre els espanyols, italians, portuguesos, grecs i irlandesos, que de pas no em direu que no sona a acudit aka xist dels dolents lo de un espanyol, un grec, un portuguès, un italià i un irlandès, vaja tota la matèria grisa d’Europa… doncs això, han anat decidint a quina nacionalitat endinyaven les diferents races de la terra mitjana, ha quedat clar qui seria el nan, l’elf, l’humà, el hobbit i encara sobraven protagonistes… després han decidit que òbviament Mordor quedava tot just al centre del continent i que el senyor fosc havia canviat de sexe convertint-se en senyora… i el pobre Sauron queda com un pobre esconalet al costat de la Merkelon… i clar com no podia ser de cap altra manera, aquesta té al seu servei tot una colla de nazguls que no la formen més que aquells capitostos que s’han ja s’han decantat al costat fosc de la moneda única i que hi han caigut de quatre potes davant els encants de la mateixa, i clar també hi ha un gollum sota la forma d’un Sarkoum qui no para de cridar “Mi eurooooo, mi eurooooo…”, i tal com va el pollastre segurament encara ens quedaran anys d’aventures i desventures dels nostres intrèpids protagonistes, on hi ha hagut quorum ha estat que el mag no podia ser cap altre que el gran Zapataralf el gris (i mai tan ben dit lo de gris…), qui amb el poder del verb és capaç de dibuixar qualsevol realitat de forma creïble per molt impossible i increïble que aquesta sigui… tot i que forces s’han apuntat a la càrrega sota el crit de “Eorrrringaaaaan”, i com a bons Rohirrim no parar fins la victòria, i aleshores un tot animat ha deixat anar un “Hasta la victoria siempre!”, ens l’hem mirat sense poder evitar el riure mentre un li deia “Che, que anem de veres nosaltres no pas de conya!”, mentre ja ens queia la bava de pensar en la cavalcada per l’abisme de Helm, o Pelennor, i pensar en engegar el lema que s’està posant de moda “Força a través de la unitat, unitat a través de la fe” pel cul dels que ara per ara no se n’afarten de dir-ho i demanar que per res un se’n pot sortir dels lligams dels passats, i clar arribats a aquest punt i ser ja uns addictes als lacrimògens un ha dit “Eisss, i en tot això on quedaria el proper cap de Govern…”, aquí hi ha hagut una mirada de tot el grup i un pensament únic “Com a l’innombrable!”