entrada 981 (any 3)

Avui al entrar a casa sonava això, i m’he trobat al Joash fent la bossa, “Un altre encàrrec?” ell ha forçat el gest “Si, ja ho veus, no em deixen descansar…” damunt del llit he vist el projectil “I ja té nom?” “Nom i cognoms…” m’ha contestat mentre el deixava dins de la bossa “De fet no vaig massa lluny d’on vaig estar el darrer cop”, “Al final sortiràs als llibres d’història” li he dit amb un somriure “Deixa, deixa… que surtin els personatges importants, i a nosaltres que ens deixin tranquils”, sé que no cal que li digui si vol que l’acompanyi a cap lloc, sortirà com va entrar, deixarà la clau damunt el moble i l’habitació endreçada, alguna nota d’agraïment (se li dóna millor escriure que no pas dir-ho) i un “ens veiem” al final… el seu destí tot i que no me l’ha dit m’ha quedat força clar, suposo que passarà de nou per la primavera nord africana i farà caure a qui li han demanat tot a canvi d’una retribució d’acord amb la feina, com ell diu “Fa temps vaig pensar en retirar-me, però aleshores vaig descobrir que si ho feia deixaria de ser útil als que em paguen, i no em va agradar massa imaginar el que pensarien si sabessin que ja no soc útil… molt possiblement aleshores esdevindria més problema que no pas solució…” així que el bo del Joash segueix acceptant encàrrecs, i mentre ell es preparava per marxar jo he retornat a la meva normalitat que avui estava destinada a donar de nou classes per tal de satisfer la pena que se’m va imposar, he estat observant als alumnes mentre acabava la classe que em precedeix, i no he pogut evitar un somriure al pensar quants d’ells seran el que volen ser i quants seran senzillament el que puguin ser, en com s’intenta allargar la fase de felicitat juvenil, l’intent d’evitar convertir-se en home/dona per no tenir de prendre les decisions que porta aquesta categoria; en la seva “volguda” ignorància de com funciona el món senzillament perquè ja els hi va bé tal com funciona, els he vist mirar i riure de la seva professora, sense entendre que només aquells que se’n surtin tenen una possibilitat a arribar a ser com ella, la resta esdevindran individus grisos i molt possiblement socialment acceptats, perquè per molt que ho negueu sempre fan falta tipus que arrepleguin la merda i netegin els carrers, tot i que suposo que fent gala de la seva solidaritat els cadells allí presents dirien un “Doncs que sigui qualsevol altre menys jo…”, un cop dins de la classe ha tingut lloc una situació divertida quan una de les presents m’ha preguntat “Ens podria dir com serà l’examen” “Aquesta no és la pregunta que vols fer” “No?” “No, el que tu voldries saber és el que posaré a l’examen més que no pas com serà, tot i que clar, aquesta pregunta no seria moralment acceptable…”, la resta de la classe ha rigut, i ella ha seguit després d’agafar aire “I que posarà a l’examen doncs?”, “Mira, us proposo un tracte, si voleu us dic que posaré però aleshores corregiré com ho hauria de fer i segurament no aprovarà ningú, o bé, puc no dir-vos el que hi posaré i corregiré de forma que algú pugui aprovar…”, el silenci s’ha imposat demostrant un cop més que a vegades val més la ignorància que el coneixement…