entrada 996 (any 3)

Avui m’ha tret un somriure la frase d’algú que té l’estranya qualitat de sorprendre’m i això per un vampir ja és, la frase la tenia penjada a la seva xarxa social i a més deixava clar que no era seva (cosa que encara l’honra més), “Se’n riuen de mi perquè soc diferent a ells, en canvi jo me’n ric d’ells perquè són tots iguals...” (au, els malalts de la citologia que no de les citologies ja podeu començar a cercar pel google qui la va dir, qui l’encerti té premi de mossegada a la jugular), no he pogut evitar somriure al recordar que bona part dels tipus que diuen frases com aquestes acaben força aviat els seus dies en aquestes terres, com em deia fa anys algú per qui això era una certesa universal “El problema està en el nombre, el “ells” sempre és més que el “jo”, per molt d’ego que un tingui, “un” sempre és menor a “molts”... així que els riure’s de molts sempre fa més soroll i molesta més que no pas el d’un de sol, o ja sé sap que qui riu sol acaba per ser considerat boig...”, ahir per la nit em va tocar inauguració de local, i més en plena campanya política, així que hi havia tots els candidats en un intent de demostrar que ells col•laboraven i potenciaven les activitats del emprenedors (aquí en diuen “entrepreneurs”,que tot lo que soni a gabatxo mola mazo), i el tipus que havia muntat el negoci em deia que si no fos perquè es deixarien una pasta a la barra els engegaria a la merda, perquè ajudes reals (i no, un copet a l’esquena, un somriure i bones paraules, mai són ajudes reals), doncs això que d’ajudes reals poques de poques per part de l’administració, i ara estaven tots allí penjant-se les medalles, bé que dir dels polítics que la gent no sàpiga ja... entre els presents em va sobtar veure una noia en cadira de rodes i clar escoltar el tan amanit acudit de “Ves i pregunta-li per on queden els boxes...”, i al costat un parell de tipus parlant amb ella mirant-la de dalt cap a baix i fent-li agafar a la noia un atac de torticolis de collons, el tipus de la barra em deia “Ja ho veus, hi ha gent que està més malalta que un hobbit fetitxista dels peus” em va fer treure un riure i vaig anotar mentalment que aquell era un bon barman, vaig agafar el got anant cap a la noia, em vaig posar en agenollat mentre li allargava la copa, ella em va mirar li vaig dir “Saps que ets el més semblant a un T-900 per aquí?” ella va somriure i els tipus que ens miraven de les alçades es van mirar “Vaja, estaven vius!” li vaig dir i ella va tornar a somriure mentre em deia “Em portes a donar un volt, estic cansada de veure polles rere pantalons...”, “Ahhh, tens accés directe a saber si agrades o no... això si condueixo jo”, ella va tornar a somriure mentre treia el fre de la cadira, un cop fora vam agafar aire tot veient la nit i ella va deixar anar un “Saps, tenen llàstima de mi perquè soc diferent a ells, en canvi a vegades jo tinc llàstima d’ells perquè són tots iguals mentalment”, vaig somriure pensant que igual aquesta era una frase més políticament correcta que no pas la primera, ara bé, demostra un cop més que tot humà és creu únic mentre considera a la resta iguals, i ningú cau en el fons de la qüestió... que si tothom és igual per tothom, un no deixa de ser més que un igual als altres...