entrada 980 (any 3)

“El problema dels polítics és que pensen massa en el seu país i massa poc en el país dels altres, tots s’omplen de pensar (que no de dir), “el meu país per a mi i Europa per la resta...” i així no podem anar enlloc...”, em va fer somriure aquesta frase i sobretot en boca de qui la deia, suposo que deu ser el fet que estigueu en plena campanya electoral i que a tothom li toqui aguantar els comentaris, observacions i anàlisi de qualsevol retardat que se les vol donar de salvador de la pàtria, quan qualsevol persona amb dos dits de coneixement sap que no es pot salvar la pàtria senzillament perquè ja no hi ha pàtria a salvar... i tot em va portar a recordar una història que em van explicar fa segles, em deien que en aquella època hi havia un rei a qui li arribaven històries cada cop més terribles d’un mag que vivia a les fronteres del seu regne, es deia que el mag a canvi de diners i altres favors podia fer emmalaltir i matar gent, podia fer perdre collites o fer que el llop (que feia anys que havia desaparegut, el que portava a creure que igual invocava quelcom pitjor que un llop) tornés per matar els ramats dels camperols, el rei no hi creia en totes aquestes històries però el neguit dels seus súbdits va portar-lo a intervenir, va reunir als seus cavallers i es va dirigir cap a la casa del mag, el rei tenia un únic fill que havia intentat protegir de tots els mals però en aquesta ocasió no va poder evitar que anés amb ells, de fet a la pròpia cort ja hi havia rumors sobre com algú que estava sempre sobreprotegit podria protegir-los a ells algun dia, i ell com a rei i com a pare no podia permetre aquests núvols de dubtes sobre el seu fill, el camí va ser llarg i el rei li va dir al seu fill que arribat el moment no intervingués sense la seva autorització, pel fill era tota una oportunitat de demostrar al seu pare tot el que havia aprés i retornar-li tot el que li havia donat en forma d’orgull que hauria de sentir al veure les seves gestes, un cop arribats a la casa del bruixot el rei va demanar a tothom que estigués vigilant, van caminar per diferents sales fins arribar a una de força gran, on hi havia multitud de símbols que eren desconeguts per a tots ells, allí al centre assegut en el seu tron hi havia el bruixot qui tenia dibuixat un somriure enigmàtic “I a què dec l’honor d’un visitant tan important?” va preguntar el mag sense deixar de somriure, “Maleït bruixot!” va cridar el fill del rei llançant-se contra ell, el mag va aixecar les mans i el fill va quedar convertit en un drac, tots els presents van deixar anar un crit, el fill es va aturar girant-se mirant al seu pare i companys, “Em sembla que el teu fill ja no és qui diu ser...” el drac va obrir la boca però només podia emetre grunyits, els soldats i el propi rei reculaven atemorits, però quan el drac se’ls hi va acostar un dels soldats li va llençar una llança que se li va clavar al pit, va ser aleshores quan van veure caure el drac convertint-se de nou en el fill del rei, aquest va avançar i abans que el bruixot pogués llençar cap encanteri més el va matar, no cal dir que el soldat que va llençar la llança va ser proclamat un heroi i com a tal va tenir una vida força breu, qui m’explicava la història em feia veure que la força del bruixot no era la de convertir algú en un drac, sinó la de fer creure a tothom que aquell noi era un drac, és impossible convertir a algú en un drac, ara és força senzill per segons qui fer creure a tothom que algú és un drac... i heus ací que tots aquests debats polítics que no penso escoltar us fan veure més dracs dels que realment hi ha...