entrada 986 (any 3)

Ahir tot sopant algú va treure el tema que no fa gaire un cos celeste va passar força a prop de la Terra, i de com els mitjans de comunicació no se n’havien fet ressò fins que quasi el teníem a sobre, un dels que hi havia al sopar està un xic posat en temes de seguretat i gestió de desastres a nivell de Govern, i va anar responent amb evasives tot dient que en passen forces i que no cal alarmar a la població, quan ja estàvem un xic més perjudicats per l’alcohol i algú va tornar a treure el tema no vaig estar de dir-li “Perquè no els hi expliques en que consisteix el Protocol de Grans Desastres Locals?”, el tipus em va fulminar amb la mirada tot i el seu estat etílic, i aleshores li van caure a sobre forces demandes dels presents que encuriosits volien sentir una d’aquelles històries que al cinema se’n diuen “Si te l’explico t’hauré de matar…”, el tipus va anar intentant amagar el tema tot dient que ell no sabia de que li estava parlant i era un poema veure com mirava a la seva parella qui el contemplava amb aquella cara “Vols dir que no m’has de dir res? So cabron”, així que un xic més d’insistència i algunes copes més i el tipus va arronsar les espatlles “Que consti que jo no us he dit res, eh?” i tots van fer un posat del mes transcendental i seriós per donar validesa a aquelles paraules (si al final no deixeu de ser més que una colla de nens amb pantalons curts…), i el tipus tot derrotat va començar “Sobre els anys seixanta es va detectar un cos celeste que podia impactar amb la Terra, i abans que em digueu que no n’heu sentit a parlar mai us diré que en els propers trenta anys hi ha de nou la possibilitat que ens torni a visitar, el tema va estar en que les principals nacions van decidir que s’hauria de crear un protocol per tal d’evitar o almenys estar preparats davant aquests incidents, es van reunir forces científics i personal de diferents agències i es van fer dos descobriments, el primer que el cos passaria a prop però no ens tocaria, i el segon la creació del Protocol de Grans Desastres Locals, el qual diu que en cas d’un gran desastre que tingui un àmbit local primer cal determinar a quina zona afectarà, es va dividir el globus terraqüi en tres zones, A, B, C, on cada una inclou determinats països, doncs bé, el protocol determina una sèrie d’actuacions a realitzar, però el que suposo que el cabron vol que us expliqui és que davant un gran desastre si aquest afecta a la zona C es va determinar que el millor era no fer res, que no valia la pena provocar un caos i incórrer en unes despeses per intentar evitar que el desastre es cobrés un elevat nombre de víctimes i causés una gran destrucció, de fet fins i tot alguns dels estudis es decantaven per creure que era del tot necessari aquesta “regulació” de la població i que era millor que fos en aquella zona que no pas en la d’un mateix, així doncs si el coi de planetoide caigués en una d’aquelles zones senzillament no es diria ni es faria res, es deixaria caure i després ens faríem d’or reconstruint la zona i això també s’aplicaria per qualsevol altre desastre natural…”, “Això t’ho has inventat, no?” va dir un dels presents mentre els altres reien del que feia dir l’alcohol “Coi si no ens ho vols explicar no ens ho expliquis però no ens venguis aquest sopar de duro!”, vaig somriure i ell també, de fet ho teníem clar que ningú se’l creuria, i no perquè no puguin fer-ho, sinó senzillament perquè no volen fer-ho, força catxondo aquest protocol que els americans han rebatejat com a “Lie and hide”