entrada 983 (any 3)

Avui no he pogut més que somriure al escoltar la notícia que un tipus havia tallat el cap de la seva filla (mentre una altra filla mirava la televisió… mostra inequívoca que la caixa tonta senzillament atonta…), i el tipus un cop feta la feina ha trucat a la policia tot dient que el Diable li havia dit que ho havia de fer (i en aquest cas si que l’ordre dels factors hagués alterat el resultat final…), home… que voleu que us digui, és pecar un xic de supèrbia creure que el propi Diable se’t pot aparèixer per demanar-te una cosa aixina, bé no deixa de tenir un cert equilibri còsmic que Deu demanés el sacrifici d’un fill i ara el Diable el d’una filla… però segurament el Diable estava posat en els somnis d’alguns enginyers tot ajudant-los a dissenyar vaixells que es diran titànic, o avions que es diran concorde que ja posats a liarla ell no s’hi fot per poc, suposo que hi haurà anat un diable d’escalafó baix que són els encarregats de fer aquestes juguesques i ara el pobre diable acollonit quan el cridin i li diguin “Piltrafilla, que qui deies que eres?” i el tipus cagant-se en tot i en el parricida que no havia tingut la boca tancada… i de fet i com em deia un dels que fa els tractes, avui en dia el tema està sembrat perquè els tractes surten com els caramels a la porta d’un col·legi, mai vint-i-un grams han estat tan poc valorats, i això que només s’ofereixen tractes a aquells que ja no han condemnat la seva ànima per accions pròpies que venen a ser bona part de la humanitat, com em deia el tipus “Si Deu hagués canviat el nom de les llistes i hagués posat les virtuts com a pecats i els pecats com a virtuts segurament l’espècie humana seria la més virtuosa mai vista… però al de dalt se li escapava el tema de la psicologia inversa, i no hi ha com dir-li a un humà que no faci una cosa per tal que la faci, i amb els segles cada cop ens costa menys de fer que acceptin, de fet tothom vol en algun moment quelcom: allargar la vida d’un familiar, diners, l’amor, qualsevol cosa, i és clar, si un sap buscar i demanar sempre hi som per fer realitat els somnis de la gent, de fet nosaltres senzillament oferim solucions… i clar, al final sempre toca passar per caixa, i ja ho saps, la casa mai perd….”, vaig somriure mentre pensava en quanta raó tenia, de fet he conegut poca gent que no tingui com a mínim una taca sobre la seva immaculada ànima, Deu us va fer imperfectes i us demana la perfecció en els vostres actes, suposo que en un intent de no superpoblar el cel, i ha acabat fent les delícies dels d’abaix que no paren de fer ampliacions de l’infern, de fet com em deia el tipus “Allò no deixa de ser com un Torremolinos o un Benidorm en temporada alta, i clar per tota l’eternitat…” només d’imaginar-ho tot i ser un vampir em plantejo si no val la pena començar a fustigar-me i mirar d’expiar els meus pecats, perquè si unes setmanes de contacte humà com l’expossat em carreguen ja no m’imagino uns mil·lennis… i de fet com acabava el tipus dient “Imagina, perquè tothom sap que no existim i que no és possible fer aquests pactes, però imagina que per un moment poguessis obtenir el que vols, i tot a canvi de quelcom que no saps ni si tens, de quelcom que no has demanat, de quelcom que no es veu, vaja de quelcom semblant a una compresa, i de fet amb el mateix pes vint-i-un grams, no em diguis que l’oferta no és temptadora…”, i és aleshores quan recordo a tots aquells intocables que misteriosament perden la seva “bona fortuna” i un pensa que Deu tot i ser burleta i astut no juga pas als daus…