entrada 994-2 (any 3)

Fa anys estava en un local passant una nit de vampirs, amb mi estaven els bons del Pieter i del Hoxto, em feia gràcia que els tipus sempre anessin junts, de fet les males llengües deien que havien començat a anar junts feia ja alguns segles tot seguint a un tipus que va acabar força malament en el seu repte personal per superar la popularitat de Barrabàs, doncs res, en Pieter té una màxima i és no estar amb ningú per qui pugui arribar a sentir quelcom, com ell diu “Quan et molestaria o feriria una traïció de l’altre part, el millor és deixar-ho, perquè en aquesta relació tens les de perdre…”, així que com ell deia només anava amb “prescindibles” tipes o tipus que podia substituir sense masses remordiments i els que si els substituïen a ell no li representava massa problema, en canvi el Hoxto era un tipus força peculiar, tenia predilecció per les humanes tot i ser coneixedor que un vampir no s’ha d’implicar massa amb ells perquè el tema sempre acaba per emmerdar-se, i sinó intenteu explicar-li a una humana que heu estat tota la nit fora amb altres vampirs bevent sang i matant gent, ja veureu la resposta “Quina excusa més dolenta per no dir-me que has estat amb els amigots aquells bevent alcohol en qualsevol Bar i a saber que has intentat fer… doncs saps què?, mira ara anirem a veure a la meva mare que fa temps que no la veiem i tu condueixes…”, doncs res, que el Hotxo es va emmerdar amb una humana, la Catherine, una tipa que mai va tenir un mal gest amb nosaltres per molt beguts que estiguéssim i sempre venia amb un somriure, van passar els dies i no vàrem parar de recordar-li que allò no acabaria bé, que en gaudís però que havíem de fotre el camp, el tipus sempre ens demanava un dia més, i al final tan temptar a la sort aquesta va decidir dar-nos pel cul, el vam notar abans de veure’l, el tipus va entrar al local i instintivament tothom va recular al seu pas, fins i tot la Catherine va perdre per un moment el seu somriure, nosaltres vam aixecar la copa veient la figura un herald, tots teníem clar el missatge que portava, suposo que l’haguéssim pogut matar i fugir o esperar-ne el següent, però tots sabíem que allò era una jugada a perdre, el tipus se’ns va acostar fent petar la llengua “M’han dit que heu estat uns minyons dolents… que no teniu ni la gràcia d’haver-vos fotut al llit amb la mainadera… heu preferit fotre-vos-hi amb el gos de companyia… no sabeu que està lleig jugar amb el menjar?”, “Suposo ara hauríem de riure…” el tipus em va mirar “Faig cara de voler fer broma…” va posar la seva millor cara de vampir cabrejat i aquí si que vam riure, el Pieter va contestar “No oblidis amb qui parles…”, va ser aleshores que el tipus va caure que allí tot i ser bromistes no s’estava per bromes… “Bé, ja sabeu perquè he vingut, han arribat veus que algú de vosaltres està cometent quelcom que no té nom amb un d’ells…” va dir assenyalant teatralment a la gent del local, “I com que tenim clar que càstig mai ha servit com exemple pel qui comet la falta ja sabeu el que toca…”, el que tocava era matar a la Catherine, de fet una aplicació d’allò de “Morta la humana mort l’enconyament (a no ser que es tinguin gustos necròfils està clar)”, el Hoxto va saltar però el vam agafar, aquella no era la millor resposta, era la resposta d’un humà i com a tal equivocada… el Pieter el va treure del local mentre la Catherine el seguia amb la vista, el tipus em va passar el braç pel coll “I per fer-ho més divertit m’han dit que la matis tu… suposo que no representarà cap problema…”