entrada 985-2 (any 3)

Vagi per endavat que gràcies a:
Això
Això
I això…
Un pot afirmar que definitivament hi ha vida després dels coldplay, i ara no me siguin cabrons i no me’ls esbombin que faran que perdin el seu encant, i si, el cantant perd oli, però tb ho feia el Morrisey, Suede, i forces d’altres aixina que caps quadrats poc tolerants amb aquells que us deixen més noies per a vosaltres ja podeu fotre el camp a tall d’això…, doncs res, pels que us heu quedat, gent força tolerant i comprensiva (que la veritat no sé que collons hi feu aquí vagi per endavant), doncs seguirem… això, que hi ha vida després dels coldplay, avui he entrat al local on estava sonant això m’he acostat a la barra amb un somriure “No fotis que estàs enamorat” li he dit al cambrer “Te’n pots anar a la merda…” m’ha contestat ell de la forma més sentimentalment pura que un es pugui imaginar, poc després ha sonat això el que m’ha fet somriure un xic més, estava assaborint la copa, tot pensant en el que anava a passar, sempre m’agrada quedar en llocs que conec i presentar-m’hi un xic abans, està bé allò de formar part de l’atrezzo, et permet de passar més desapercebut, l’he vista entrar m’ha buscat mirant el rellotge ha rebufat una mica i aleshores s’ha quedat estorada al veure’m a la barra, un somriure i se m’ha acostat, he pensat mentalment tot el que li diria i el que ella em contestaria, jo diria una mentida per tal que ella em pogués contestar amb una altra i no es sentís violentada al fer-ho, al final d’allò anava el tema, m’ha somrigut mentre li demanava que volia prendre, ella ha somrigut “No sé, el que sigui normal prendre aquí…” el cambrer ha renegat i jo he deixat escapar un somriure, la tipa ha tossit després del primer glop, i el cambrer no s’ha pogut estar “Qui no sàpiga beure no ho hauria de fer…”, l’he excusat mentre ella m’explicava qui no era i jo posava cara d’interessat, ella al final ha deixat escapar un gest “Et dec estar avorrint no?”, “Podem continuar si vols una estona més, o anar directament als serveis, pots triar el de nois o el de noies?” ella m’ha mirat escandalitzada quan la brillantor del fons dels ulls em retreien que hagués trigat tan en dir-ho, l’ha agafat de la mà i ella s’ha deixat dur, un cop dins dels serveis se m’ha llençat al coll, suposo que es volia sentir desitjada, volia sentir-se viva, volia sentir-se com volia i no pas com se sent, li he obert la camisa i ha quedat al descobert la seva roba interior mentre ella em mossegava el coll, l’he girada de cara al mirall, mentre li pujava la faldilla i li apartava el tanga, feia estona que estava molla, li he passat el dit pels seus llavis vaginals i els hi he acostat a la boca ella els ha llepat mentre la penetrava per darrera, li he estirat el cabell fent que aixequés el cap i es veiés reflectida al mirall, la seva respiració s’accelerava i anava deixant una bruma en el mirall que apareixia i desapareixia en funció de la seva excitació, per un instant he pensat en la seva cara de sorpresa si li encastava la cara contra el mirall, segurament allò si que la sorprendria força més que un polvo amb un desconegut en uns serveis, però no era tarda per fer coses noves, ella ha accelerat la respiració mentre es mossegava el llavi, li ha fallat una mà i ha quedat amb la cara contra el mirall, quasi bé que podia veure com em mirava, el que m’ha deixat un xic descol·locat, he accelerat el ritme fins que ella ha deixat anar un crit sec, he sortit just per tacar en blanc la seva pell, perles blanques en un mar de carn com podria dir algú, ella s’ha girat abraçant-me i cercant els meus llavis, suposo que volia donar un significat a allò que no en té, un senzill polvo, ella no es sentirà millor passats uns minuts ni jo, perquè ningú és més o menys per follar, tot i que dona per un post… un cop sortint del servei sonava això…