entrada 978 (any 3)

Llegeixo les crítiques als tipus que fan cua per comprar qualsevol gadget de darrera generació, i la llàstima dels que ho fan per obtenir la seva ració diària d’aliment, i tot lligat en un intent de qüestionar els valors socials d’aquesta societat vostre (que no meva); i la quantitat de merdadesitjos que vaig llegint en un intent de millorar el món; i tot amanint la pregunta de: “I tu què collons fas a part d’escriure merda i queixar-te” amb la sempiterna resposta “Jo?, el que puc, que més no puc fer...”, i un no pot més que somriure al veure lo idiotes que sou, perquè un potser pot fer poc, però molts uns poden fer força coses, això si, sempre que no siguin els pobres desgraciats que formeu aquesta societat que mentre es pugui queixar ja en té prou per netejar i mantenir controlada la seva consciència (de fet sempre ha estat més fàcil criticar que no pas actuar)... escoltava també per la ràdio (ja esteu en campanya electoral), com algú criticava les paraules d’un altre que havia fet una broma de mal gust sobre els bombardejos de la ciutat només bona si la bossa sona, i el divertit era que qui feia la crítica del que havien dit era el més clar descendent polític d’aquells que ho havien fet, que més puc dir... ja se sap que l’ètica i la política es porten malament; lligat al primer punt avui un dels que conec ens ha ensenyat el seu darrer cotxe, de fet el tipus canvia de cotxe cada cinquanta mil kilòmetres o tres anys (de parella un xic més i d’amant un xic menys, com ell diu “Les parelles aguanten millor el pas dels anys que no pas les amants, i mentre per les primeres et cal un bé complementari en les segones basta amb un de substitutiu”, sempre em pregunto si parla de substitutiu o directament de prostitutiu), doncs res, que mentre ens ensenyava el cotxe un dels presents ha fet un breu retret de l’alegria en la despesa del tipus i més tal com està el tema, ell ha somrigut “Mira, poc que els hi deia jo als morts de gana quan gastaven el que no tenien, jo almenys gasto el que tinc, i a qui no li agradi o ho trobi ofensiu doncs que no miri...”, el que no saben o no volen recordar els que hi havia allí presents és que el tipus fa generoses donacions (totes fiscalment deduïbles) a forces entitats, així doncs i en comparació amb alguns dels presents els tipus era força més generós i solidari que no pas ells, però clar, quan un només té sopa per menjar el que desitja és que tothom tingui només sopa i no veure els que es foten el filet, perquè aleshores és quan descobreix que aquest món no és just (oooohhh gran descobriment) i de pas on queda un... i al tipus no li ha calgut acabar amb la frase: “Mentre pugui fer cua per comprar la darrera andròmina que ni tan sols necessito que no em comparin amb els que fan cua esperant que els hi fotin un xic d’arròs al plat (que ja és una demostració de mal gust culinari)... al cap i a la fi tothom fa cua pel que li rota que estem en un país lliure...”