entrada 985 (any 3)

Avui he fet un acte de constricció i penitència anant a comprar i deixant el dissabte lliure a la mucama, i no deixa de ser divertit de sortir del cotxe escoltant això i entrar en una botiga on hi ha això, i sense comptar la cara de la tipa que ha vist com el seu cotxe no entrava on el meu, no he pogut estar-me de dir-li “Ja ho veu, a vegades la mesura si que importa… (sempre m’han dit que la capacitat del cotxe en un home és indirectament proporcional a la seva capacitat sexual, ara bé, no sé com agafar-ho això en el cas femení… no sé si la potència del cotxe en aquest cas és directament proporcional a les ganes femenines de tenir polla)”, doncs res un cop dins de la tenda i tot esperant que em toqués he escoltat com dos menopausikgirls que no riotgirls (ja haguessin volgut elles) parlaven i se m’han caigut el kllons a terra quan una li ha dit “Doncs hauries d’anar a veure el meu dietista, ni Gukan (suposo que deu ser el fill dietista del Goku o era el Dukan a qui volien nombrar) ni res, ell et fa les dietes segons el teu caràcter, perquè diu que cada aliment complementa un punt del nostre caràcter, així que depenent dels instints primaris que ens dominin hauríem de menjar, i de fet engreixar-se no és més que menjar allò que va en contra del nostre caràcter, per això a vegades si abusem d’un menjar ens sentim malament…”, ole, ole, valents ovaris, i suposo a més que les tipes tenien estudis, un monument se li hauria de fer al tipus aquell per convèncer al conjunt de lloques aquelles de imbecil·litats com aquelles, això o les ganes i necessitat de trobar solucions d’algunes, però res, que l’altre no s’ha estat calladeta, que quan li ha tocat la tanda ha dit “Un kilo de carn picada…” i quan la dependenta anava a agafar la safata amb la carn picada li ha dit “No n’hi haurà un kilo no?”, “No, però ja n’hi faré més…” la tipa aleshores ha clavat la mirada a la dependenta i després ha mirat “dissimuladament” a la resta del personal, en un intent de transmetre mentalment “Mira guapetona la merda carn aquesta que a saber qui hi ha respirat a sobre i que hi ha passat, els hi vens als giripolles aquests i a mi mes la fas de nou…”, la dependenta que ha captat les ones telepàtiques li ha dit “Vols que te la faci ara mateix?” i la tipa amb un posat derrotat dient-li “Dona, si no hi ha més remei…”, ole, ole, ole, plas, plas, plas, amb les mans i les aletes del cony quasi que miro les monedes que tenia a la butxaca i els hi llenço en un intent de pagar l’impagable numeret que havia vist… tornar al cotxe i després d’agafar aire passar d’això a un altre local on s’estava escoltant això, i on després de comprar al arribar a la línia de caixa la tipa em diu tota convençuda “Té nens?”, l’he mirada sorpresa veient el seu intent de màrqueting agressiu de voler-me encaixonar un fulletó amb les darreres pensades (i esperances de certs pares) per entretenir la panda gremlinskbrons que algunes han cagat en aquest món (eisss, que és pura estadística no tots els xurumbels poden ser uns angelets alguns fills de puta hi haurà d’haver, i si, sempre us toquen a vosaltres…), i no he pogut estar-m’hi de dir-li “Miri, si volgués ser desagradable li diria que m’encanta intentar tenir-ne tot i que me n’alegro de fallar sempre…”, la tipa se m’ha quedat mirant i no he pogut callar “Tot i que amb vostè rien de rien no cal que pateixi…”, i un cop al cotxe de nou música…