entrada 979 (any 3)

Primer no els va creure, li va costar entendre i ja no diguem comprendre i acceptar allò que li estaven explicant, igual en alguna de les malaltisses novel·les que tenien tan d’èxit, algú havia pogut escriure quelcom que es podia acostar ni que fos un xic al que li estaven dient, era de nit i passejava pels carrers mentre recordava el que li havien estat explicant “Ens trobem davant un dels perills més grans per la nostra espècie, un perill que podria significar la nostra extinció i no podem fer-ho públic…” el van acompanyar a una sala on hi havia tot un conjunt de pots on dins del líquid hi havia com uns cucs de diferent llargada, va ser acostar-s’hi per veure com aquell cuc que semblava mort es llençava bojament contra les parets de vidre… “És un paràsit, un paràsit que té als humans com a hostes, sap que és un hoste?, suposo que s’ho deu imaginar… doncs bé, tot i el seu aspecte aquest organisme ha aprés a passar de cos en cos aprofitant les relacions sexuals, on en el moment del clímax salta d’un hoste a l’altre deixant en l’antic hoste un ous que acabarà per donar lloc a un nou paràsit, i com es pot imaginar amb quelcom com el sexe pel mig segurament acabarà per caure tota la humanitat, i els religiosos els primers…”, va somriure, suposava que davant un situació com aquella calia cercar un xic d’humor, el tipus va prosseguir “Pel que sabem no serveix amb matar la persona que porta el paràsit, el paràsit té capacitat per quedar en el cos i aprofitar la primera ocasió per saltar a un nou host, cal exterminar al paràsit i la mort del paràsit sempre comporta la mort del hoste així que no cal patir per algú que ja ha estat sentenciat… hem detectat que un dels nuclis de propagació es troba en les barriades on les prostitutes ofereixen els seus serveis, de fet resten sent prostitutes però ja els hi queda poc d’humanes…”, “I què esperen que faci?” “Senzillament resoldre el problema, ens cal que extermini aquests paràsit i deixi per nosaltres els que ja han estat infectats, de moment tenim clar que la infecció (per dir-li d’alguna manera) no s’ha tornat incontrolable…”, el tipus va forçar el gest, a partir d’aquella nit va sortir, li van marcar totes aquelles que eren susceptibles d’estar infectades, no va preguntar que passava amb les que no ho estaven però ja en sabia la resposta “A vegades la mort d’una persona si és en favor de milers no és un assassinat, és un sacrifici…”, el tipus va sortir forces nits, localitzava les persones infectades i les matava, per després esbudellar-les per tal d’eliminar al paràsit i que deixés de ser una amenaça per la humanitat, un matí quan va arribar al centre d’operacions se li va acostar un dels que l’havia contractat amb un somriure i un diari “Ja tens nom!” el diari deia en la primera pàgina i a tota plana “Jack l’esbudellador ataca de nou!”, va llegir l’article mentre intentava trobar la broma en aquella situació, algú que estava intentant salvar a l’espècie humana estava esdevenint un dels majors monstres dels temps moderns, ningú li podia negar que la situació no deixava de tenir la seva guasa…