entrada 989 (any 3)

A vegades a aquest vampir li agrada abstreure’s de l’inevitable fet de tenir d’estar rodejat d’humans, abans tenia la mania d’anar a aquells llocs on encara no hi havia arribat la “civilització” tot i que quedava sorprès com aquells que tenien menys civilització acostumen a comportar-se de forma més civilitzada que aquells que en van sobrats de la mateixa... a aquells llocs on tampoc es preocupaven massa de sortir-se se la seva rutina perquè entre altres coses ja en tenien prou amb aquesta rutina, doncs res, portava uns anys convivint amb una tribut amazònica, uns paios que no deixaven de ser més o menys imbècils que la resta dels humans però que almenys no molestaven massa, encara recordo al pobre bruixot de tribu qui un dia tot fumat em va dir “Algun dia salvaràs aquesta tribu...” vaig somriure i ell va seguir “Estrany destí per un diable com tu, però algun dia ens salvaràs...”; em van arribar notícies que a la vella Europa les coses no anaven del tot fines, un dia estava en el poblat quan vaig veure arribar tot un reguitzell de capullos blancs aka “els elegits dels deus”, no em va costar reconèixer el seu idioma, els tipus ens van agrupar a la plaça del poble quedant sorpresos de veure’m entre aquells salvatges, aquí va ser el cap qui els hi va dir que m’havien trobat de petit i que m’havien pujat com un més de la tribu, un dels tipus uniformats se’m va acostar mirant-me divertit i deixant-me anar floretes en el seu idioma, suposo que deurien creure que tothom entenia i podia parlar l’alemany, em vaig quedar callat perquè el tema prometia, un cop ens van tenir a tots reunits van arribar els capitostos, no vaig poder més que admirar els uniformes que portaven i les calaveres que hi havia en els colls dels mateixos, qui deuria ser el que manava va somriure al veure’ns, darrera seu va sortir una dona qui ens va mirar quedant-se sorpresa al veure’m, un cop explicada la meva presència la tipa se’m va acostar “M’entens?, saps el que t’he estic dient?” aquí vaig decidir intervenir allargant la mà per sobar-li un pit la castanya d’un dels soldats va ser immediata i em vaig veure a terra mentre els de la tribu reien, la tipa em va llençar una puntada força contrariada “Definitivament no deixa de ser un salvatge més...”, ens van fer formar i allò va començar a deixar de ser divertit, van fer passar a uns quants que van carregar en camions i vaig entendre que els portarien a diferents camps de treball per tal d’obtenir recursos naturals, un va intentar fugir però el van abatre amb un tret veient la cara de sorpresa un dels tipus ens va dir “Tinc el poder del llamp i del tro!”, els de la tribu ho miraven sense entendre com havia caigut el seu company, quina estranya màgia era aquella que permetia matar a algú amb un bastó a tall de sarbatana però sense necessitat de bufar i més encara, d’una forma tan ràpida que no hi havia fugida possible i a una distància força superior a la que es podien imaginar, alguns van començar a preguntar en veu alta si aquells no eren més que els enviats pels Deus per castigar-los, tot i que ells mai havien deixat de venerar-los... vam anar passat i quan em tocava pujar al camió la tipa em va aturar “A aquest deixeu-lo aquí...”, el soldat em va separar tot portant-me cap un altre grup “Com vulgui, ja vec que li ha agafat afecte al mono blanc aquest...”, al que ella va respondre “Ja veure’m si li queden ganes i mans per ser tan mal educat...”