entrada 987 (any 3)

Hi ha països de pandereta, de pandereta i paxanga si em deixeu donar la meva opinió, avui escoltava “l’atracament perfecte” que han fet uns tipus al vostre país, d’on s’han endut forces quilets de droga, i el divertit del tema ha estat el detall que en feia el periodista a llegir i riure: “la droga estava en una dependència que depèn de la policia nacional tot i que qui l’havia incautat era la guàrdia civil (si, si, els del “A ver la documentasionnn lo papele del camion”)..., a seguir, per manca de recursos la policia nacional té subcontractada la seguretat de l’edifici a una empresa privada, qui només vigila de dilluns a divendres i en horari d’oficina, la clau es troba en un edifici a uns centenars de metres sense cap mena de vigilància (fora dels horaris de la vigilància pactada), i clar, els lladres van anar fora d’hores d’oficina (valents esquirols com dirien alguns) i després de recuperar-se del riure i la sorpresa van buidar el local de droga (eisss un favor que van fer que no sabeu el que pesen els sacs de droga i perquè? Per acabar cremant-los, deixa, deixa, que si et fan la feina...), i encara van tenir esma d’agafar el disc dur on hi havia les imatges captades, que em suposo que estaria en una habitació del mateix edifici amb les portes obertes i un cartellet amb una fletxa on es podria llegir “kopia zeguridad aki...” per tal que el tipus que en fa la revisió (i ja és suposar molt que algú foti una revisió de tan en tan) les trobi sense masses problemes... ara bé, que a tot arreu couen faves, perquè avui mentre retornava de les classes (i ja us explicaré), he vist un accident on un pobre paio amb moto ha patinat i un cotxe l’ha picat, doncs res, en poc menys de cinc minuts hi havia els putus Hombres de harrelson (TJ on the roof) allí fotuts, tres cotxes de la policia, més una furgona dels bombers, més una ambulància mentre una altra de medicalitzada s’obria pas a toc de clàxon, i el divertit era veure el paio assegut a terra amb la motoreta damunt la cama amb cara espantat pensant “Em moro, segur que em moro, sinó ja m’explicaràs...”, i el polis tot mirant-s’ho intentant recordar el protocol a seguir (segurament aquell dia van fer campana) mentre discutien si calia o no, intubar-lo i fer la maniobra de recuperació Schwat-Hendersson (un ha dit que igual si li trencaven la cama sabrien que fer, que ell lo de fer torniquets i immobilitzacions li sortia de nassos), i el tipus allí assegut mentre se li refredava el cul i que segurament acabarà amb un encostipat que ja sé sap que el pitjors venen via rectal... i ull, que no es podia tocar la motoreta no fos que s’empitjorés la situació del paius, si com deia un conegut meu “No sé que és més trist, si morir per inacció del personal o fer-ho per una sobre acció dels mendes lerendes...”, i tot això mentre a la prima de risc “se le vaaaaaa la cabechaaaaa”, si com em deia avui un paio “No és que se’n vagi el món a la merda, perquè sempre ho ha estat a la merda, el problema és que ara a algú se li ha passat pel cap el tirar la cadena i ja t’hi pots posar bé que venen corbes...”