entrada 992 (any 3)

Prop del ’89, i no, no parlo ni del 1900 ni del 1800 ni tan sols del 2000 (hauríeu d’entendre que per molt importants que us creieu i ho situeu tot en la temporalitat que us ha tocat viure o malviure… els vampirs tenim una visió de la línia temporal força més dilatada, quasi tan com el culet que us quedarà després del pariplé democràtic que escenifiqueu avui…), doncs bé, en el ’89 un tipus em deia “El pitjor per la democràcia és fer-la senzillament democràtica, esperar que tothom doni la seva opinió i decidir mirant de molestar el menys possible, porta a que quan es pren una decisió aquesta ja no tingui significat, així doncs s’ha de resumir i donar el poder a pocs que representin a molts, però ens hauríem de preguntar que per molts que representin, sinó representen a la totalitat el sistema és tan pervers i brut com aquell on pocs representen a pocs…”, i acabava amb un “Al final cada societat té el govern que es mereix, i els governs no es guanyen a les urnes es guanyen amb sacrificis i accions decidides i valentes, la comoditat de posar una papereta i ja està, porta al que hi ha, governs còmodes i acomodats… ahhh, però que fàcil és queixar-se quan no s’està disposat a fer res…”, vaig somriure aixecant la copa de brandy i tot pensant en com de puta és la casualitat per tal que encara hi hagi humans sobre aquest fotut planeta, avui vosaltres tanqueu un periple electoral, i un país que conec l’inicia, un país del que no en puc dir el nom sota perill que m’ho retreguin i em diguin que tot el que escric és mentida, amb la vehemència d’aquells que senzillament volen fer soroll per tapar la veritat, com deia un polític “L’important és cridar, més que no pas donar raons, perquè els crits poden tapar les raons dels altres, costa menys guanyar un debat senzillament fent sord a l’adversari que no pas discutir els seus arguments…”, doncs el país del que parlo (imaginàriament), té tanta poca gent amb dret a vot que es saben anticipadament per circumscripcions els resultats electorals, de fet els errors no arriben als 10-15 vots del que cada partit té previst, a més hi ha una pràctica força “peculiar” que en diuen el “door to door” (una versió muntanyenca del “trick or treat”), on un vulgui o no rep la visita dels diferents partits polítics a casa, on a més i després de haver de convidar-los a berenar ha d’escoltar el seu programa electoral, fet que acabaria en qualsevol democràcia en un “do ut des”, però que aquí i per efecte de les muntanyes es torna en un “T’estic fent una oferta que no pots rebutjar al demanar que em votis…”, un país on només un de cada tres persones amb edat de votar hi té dret (“Pel manteniment d’un sistema democràtic just i equitatiu amb els qui pertoca i sense contaminació dels que no entenen la realitat nacional”, tenen la lògica i els arguments de dir), com em va dir un natiu fa uns dies “No sé quin país deixarem als nostres fills, o si tan sols hi haurà país, peis o pois, el que si que tinc clar però és que estarà governat per gent d’aquí, faltaria menys…”