entrada 984 (any 3)

Aquest matí mentre anava a la feina he vist l’escena del dia (el que fa que la resta del dia no esdevingui més que tot un seguit de fets més o menys avorridots...), doncs res, anava cap a la feina i davant tenia un pare amb la seva filla de curta edat (curta edat no vol dir ni que fos tonta ni que no pogués parlar), i mentre caminaven el progenitor enxampa visualment a una jamelga que tota curta (d’ornaments materials, que ella era força llarga) se’ns acostava i deixa anar un “Ossssstia, putent, putent!”, i el gremlin que el tenia enxampat de la mà es frena i ell quasi que li arranca el bracet, es gira i ella li pregunta “Papa, què has dit?”, i heus ací que la unineurona del tipus s’ha tingut d’aixecar de cop amb llums vermelloses i sons de clàxon d’emergència davant aquella situació, ell tot agafant aire li ha dit “Putent, petitona li he dit putent... la noia es Putent per part de mare i Potent per part de pare..., per això li he dit Potent Putent, i quan siguis gran sabràs que les “o” i “u” al ser àtones tendeixen a confondre’s...”, la nena se l’ha mirat mentre veia passar la noia qui li ha llençat un somriure (sempre m’ha estranyat i m’ha deixat confós com totes les dones llencen somriures al nens i nenes sempre que no siguin seus, suposo que deu ser en plan “Au, una altra que ha parit, doncs que es foti i s’engreixi una truja, que el meu xoni és unidireccional i només d’entrada”), doncs res, que el pare ha observat la seva filla i després de veure com aquesta s’ha fixat en un colom que passava per allí ha respirat tranquil tot pensant i anotant mentalment que caldria que comprés un caramel per tal que el monstre en un atac de sinceritat no se li passés pel seu caparró de dir-li a la mamà l’estranya combinació de cognoms que tenia la noia amb la que s’havien creuat aquell matí, amb tot, el tipus ha acabat per dibuixar un somriure, total que li podia passar si la seva parella se n’assabentava?, que el deixés sense follar una temporada (ell ja no recordava el darrer cop que se l’havia follada, el que el va torbar, ja que no sabia si això era bo o dolent), o igual li demanés el divorci; i aleshores tot començaria de zero i podria bavejar a gust davant de les descendents dels Potents Putents... el tipus s’ha girat i m’ha vist sense entendre el meu somriure, era com tots els humans un llibre obert que només cal llegir, com em deien fa temps “És fàcil entendre als homes, de fet són uns llibres oberts on només cal llegir, el problema està en que normalment la gent està molt més preocupada escrivint i llegint el seu propi llibre que no pas llegint els dels altres, i el molest del tema és que un ja sap el que diu el seu, però clar, com a bons humans un creu que el seu és l’únic interessant de ser llegit...”, suposo que amb els blogs podria passar igual, hi hauria aquells que llegeixen més els seus posts que els dels altres i els que un cop escrit el deixen en estat d’orfenesa i es centren en els cadells dels altres, deixant les vetes incestuoses per aquells que només es poden córrer al llegir les seves pròpies paraules...