La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
divendres, 21 de maig del 2010
entrada 506 (any 2)
Ahir a l’hora dels cafès (i com no podia ser d’una altra manera), va sortir el tema de moda en l’empresa, un dels gerents ha deixat la seva dona de tota la vida per una joveneta full equip, i entre els somriures còmplices dels homes presents les tipes no paraven de deixar-la de volta i mitja (perquè s’ha de ser tonto de deixar una tipa amb molt de mon i experiència per una altra que acaba d’aterrar i que porta les darreres novetats sexologíques de sèrie)... i tot escoltant-les vaig recordar un post que havia llegit, on una blocaire demanava una coalició de les DLLPI (dones lletges però interessants), en contra de les DMPF (dones maques però floreros), tot i que sento dir que hi ha dones maques i intel•ligents, de la mateixa manera que n’hi ha de lletges i tontes del cul, la cara i qualsevol altra part de la seva denostada anatomia; doncs bé, aquesta tipa demanava no acceptar més cites dels tipus que van amb noies maques i curtetes, i que per tal de suplir les mancances d’aquestes de tan en tan volen quedar amb dones lletges però interessants per cobrir els punts que les maques no assoleixen, suposo que la iniciativa té el signe del fracàs abans de començar-la, ja que per la curta mentalitat dels homes passarà la idea que si la tipa amb qui et sents com entre els teus companys passa de tu doncs res, quedes més amb els teus companys i llest, total tampoc te la follaves i ull al que tens a casa per follar... ara bé, el tema no tindria gràcia sinó fos per la inversa... és a dir el cas en que tipes intel•ligents acaben per anar amb tios florero... i veieu, jo ho trobo perfecte això, perquè d’aquesta manera i sense els guaperes en el mercat un té més opció per trobar una noia i a més, si les intel•ligents (lletges), tenen als guaperes només queda que consolar les maques (tontes), que com a tals, tenen forces limitades les seves capacitats i aptituds, tot i que la mare naturalesa coneixedora de la seva limitació mental els hi ha donat altres atributs que fan que qualsevol home amb elles perdoni aquestes mancances tot valorant-ne d’altres... i també em fot gràcia els atacs femenins vers les dones maques, de fet la frase de “totes les maques són gilipolles”, deu tenir el copyright de les EC (erices cabrejades), ja que pels homes una dona maca senzillament és maca... possiblement els homes siguin més bàsics i portin al extrem allò de: preferir tenir el millor per a cada moment a tenir l’òptim per a tots els moments tot i que no sigui mai el millor per cap moment en concret, i les dones en canvi prefereixen tenir la seguretat de tenir un multiusos enlloc de tenir-ne molts d’usos concrets i determinats, suposo que per això els que fabriquen productes que ho fan tot es forren, i per això els homes sempre pensen en plural i les dones en singular, les dones es passen la vida esperant el seu príncep blau, i els homes?, doncs els homes es passen la vida esperant la seva princesa blava, blanca, negra, groga, vermella... i mentre l’esperen no perden ocasió de conèixer a fons a totes les damisel•les que se’ls hi posen a tret... com deia aquell, la felicitat en el futur podrà ser molt gran, però això no m’impedeix de gaudir-ne dia a dia d’una menor...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
mmm em penso que aquestes argumentacions aixecaran moltes "ampolles" o són butllofes?
Jo personalment començo a ser tant pràctica com un home. Mentre be l'inexistent princep blau.... anar tastant gripaus..infinitament més divertit.
I si ens hem cansat d'esperar i rebre patacades?
Bona confessió la seva.La tindré present.
Publica un comentari a l'entrada