entrada 503 (any 2)

Ahir vaig tornar a assistir a un procés de catarsi popular, un procés on el poble passa de l’admiració al rebuig acabant per l’enuig i ganes de penjar pels collons a aquell qui els estava parlant i obrint els ulls a la seva trista realitat, ahir mentre feia el cafè els temes (com no podia ser) eren tres: el triomf d’un equip de futbol el nom del qual no vull recordar (ara, genial el gag del Crackovia i les mirades del Piqué i del Ibra mentre es passen el micro...), el referèndum de Barcelona sobre la Diagonal i les mesures anti crisi; estaven tots en aquest darrer tema quan va aparèixer un dels analistes de l’empresa, es va fer el longuis de la conversa, de fet ell només volia un cafè, tot passant entre les secretàries i altre fauna de l’empresa fins arribar a la cafetera, va somriure davant el seu èxit, estava ja posant el sucre a la tassa i marxar quan el van enxampar de ple “Ei, i tu que en penses de lo de la crisi?, també et sembla bé que la facin pagar a tots?”, els tipus va renegar en veu baixa intentant trobar un ruta de fugida ell només volia prendre el seu cafè amb tranquil•litat, aleshores em va veure i amb un somriure es va dirigir cap a mi, dues passes, estava a només dues passes quan una secretàriae carnivalensis li va tallar el pas amb els ulls fixats en ell:“Què passa no tens opinió?, o només parles quan et paguen?”, vaig somriure, en aquella darrera frase hi tenia força raó, al final ell em va allargar la tassa de café i va agafar aire, jo ja tenia clar que el pa havia apujat el preu... els tipus va mirar al seu auditori tot valorant si cap dels presents entendria un esborrall del que anava a dir, i intentant modular el seu discurs per a ments, per a ments, per a ments... bé, per a aquelles ments, va mirar el seu entorn i va tornar a somriure “A veure, tu, tu, tu, i tu... us podeu acostar aquí?, molt bé, un xic més al centre, val, doncs mireu bona part dels culpables de la crisi els teniu justament al vostre davant...”, aleshores van caure que havia fet dos grups que s’estaven mirant els uns als altres... “Vosaltres sou en el fons els culpables de la crisi, vosaltres que heu cregut les mentides de qui us deia que éreu millors i podíeu gastar més del que teníeu, els vostres: canvis de cotxe, vacances, roba, cases i altres objectes que heu comprat no amb el vostre esforç, sinó amb els diners d’altres que heu anat a demanar en forma de crèdits, i quan tothom ha arribat al sostre del que podia demanar era força normal que algú, només algú no pogués pagar, i aleshores?, doncs res aleshores el que en el seu moment va deixar, ha de retornar els diners tot i que no els rebi, possiblement si només passa una vegada no hi ha problema, però els diners són covards, així que tenen tendència a arreplegar-se i la roda del crèdit se’n ressent, i aleshores vosaltres que pagueu el que deveu amb nous crèdits us trobeu que ja no us en donen més, i aleshores ni seguiu comprant ni pagant... i això multiplicat pel nombre de subnormals que hi ha en aquest fotut mon, dóna el que esteu veient, així que finalment haureu de retornar tot allò que heu aconseguit per sobre les vostres possibilitats, i ara tornar-ho no és una opció, és senzillament una obligació...”, un cop va acabar no vaig poder més que allargar-li la tassa i començar a aplaudir “Ara millor que marxis o pots acabar linxat...”, “La gent no vol saber la veritat, la gent vol mentides que els facin sentir millor..., i com sempre, ells mai tenen la culpa de res...” va dir sortint de la sala.... i sobre lo de la Diagonal que voleu que us digui, tot i el que pugueu pensar ha estat una jugada mestra, si sortia cap de les opcions A o B l’ajuntament estava autoritzat moralment a fer unes obres faraòniques, sortint la C, senzillament diuen que no s’han explicat bé i al final acabaran fent el que els hi surti dels collons, algú m’ha dit que en una altra cafeteria es va escoltar “Als nens se’ls fa creure que participen en les decisions perquè s’ho creguin i no toquin els collons, però en el fons tothom sap que qui les pren són els adults...”, pels tontets del cul la frase seria... “Als ciutadans se’ls fa creure que participen en les decisions perquè s’ho creguin i no toquin els collons, però en el fons tothom sap que qui les pren són els governants”, apa, ja ho teniu clar i català...
Ho sento però no m'hi he pogut estar.... "Y tu me preguntas que es la crisis... la crisis eres tu..."