entrada 110 (any 2)

Avui he quedat sorprès, bé possiblement sorprès no sigui la paraula, avui estava llegint un article, on un espècimen masculí de la raça humana comentava que havia vist una sèrie on es tractava la infidelitat femenina, i que com a bon mascle aquesta sèrie l’havia violentat un xic, ja que al final no hi havia cap cartellet avisant de la ficció de la mateixa, o de que cap dels continguts estava extret de la vida real, així doncs, després de sentir-se indignat i molest en la seva masculinitat, li va preguntar a la seva parella que li semblava, al que aquesta va contestar que bé, que ja estava acostumada a moltes sèries on eren els homes els infidels i que no li venia de nou una sèrie d’infidelitats, i menys que la protagonitzessin dones aquesta vegada (bé, suposo que tot això ho devia dir amb un somriure amagat, o menys amagat). I és aquí on crec que ens hauríem d’aixecar i començar a lloar als Deus... heus ací que les dones poden ser infidels... uissss, quin secret, o algú dubta que la paraula infidelitat és femenina?, l’important és acceptar-ho, i valorar les infidelitats des de ambdós punts de vista, al llarg dels segles he observat acollonit, com la infidelitat masculina sempre té una connotació negativa mentre que la femenina sempre té un punt de tragicomèdia, semblaria ser que tota infidelitat femenina estigués forçada pels actes de la parella fidel, no entenc aquesta necessitat femenina de donar explicacions a tot, i és més, de trobar culpables de tot, torno a dir que no he vist la sèrie, i no crec que la miri, tot i que si no ho he percebut malament surt una de les actrius catalanes que encara són capaces de fer somriure a un vampir, però és clar, un no es queda amb tota la guineu només per la seva cua... sempre hi ha guineus disposades a deixar-nos a estones la seva cua, i molt possiblement després d’aquesta sèrie algunes més. Al llarg de la meva existència he conegut dones i homes infidels, i sempre el hi he respectat l’aire de llibertat que tenien, molts d’ells inclús o deien obertament i sense por (aquests eren els menys divertits), un dia parlant amb un d’ells em va dir que l’important no és la fidelitat o la infidelitat, l’important eren les ganes que ens aportava la parella per ser fidels o infidels, segons ell, si la parella ens complementava no es necessitava anar a buscar res fora, ja ho teníem tot a casa, però és clar, en la majoria dels casos el temps espatlla les coses i no sempre es té la garantia vigent, o les ganes de retornar el producte, així doncs es surt a buscar-ne un de nou que ofereixi les possibilitats o les capacitats que el que tenim a casa ha perdut... bé, no sé si serà del tot cert, això si, aquesta persona patia mooooolts problemes de fiabilitat amb el que tenia ja que sempre en necessitava de nous....